

De Laia Fabre i Liminal
Per la inauguració de la Temporada 2025-26 de la Fundació Joan Brossa, Liminal i Laia Fabre presenten L’Internacional: Un Sandvitx Arqueològic de Barcelona. Si Antoni Miralda i Montse Guillén van portar Catalunya a Nova York a través de l’Internacional, aquest sandvitx arqueològic porta Nova York a Catalunya a través de Miralda i Guillén. Durant dues nits, la Brossa reviurà l’icònic restaurant de la Tribeca dels anys vuitanta, un espai gastronòmic experimental on convivien i se celebraven tota mena de rituals, festes i excentricitats. Entre un altar de bacallans deshidratats, una sirena de la bona sort i una làmpada de llagosta tenien lloc trobades de bessons pel dia dels enamorats, desfilades musicals i, fins i tot, una olimpíada del porró a cegues.
Valentina Córdoba Balcells i Jana Soler Libran són investigadores, escriptores i artistes vivint i treballant entre Barcelona i Nova York. Juntes han fundat Liminal, un projecte artístic que explora la dimensió cultural, identitària i ritual del menjar. A través d’àpats performatius, instal·lacions, artefactes audiovisuals i textos literaris, utilitzen el menjar com a eina d’investigació i reflexió col·lectiva. Algunes de les seves obres inclouen El Banquet (2023, La Dionisíaca), Ceci est le goût de mes rêves (2023, Fundació Miró), Els hostes (2023, El Corralito), Collective Food Archival Creation (2024, Columbia University), Receptari en Diferit (2024, La Bonne) i Si dins el mercat hi creix una muntanya (2024, Biennal Manifesta).
Laia Fabre, nascuda a Barcelona, és una artista multidisciplinar que viu a Viena. Es va formar a la BAU Universitat de Disseny i Art de Barcelona i amb Dorit Margreiter a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Fabre treballa amb la performance, el vídeo, la coreografía, el dibuix i la pintura. La seva pràctica artística diversa irradia un esperit desinhibit, espontani i carregat d’energia, i revela els hàbits i estereotips del seu entorn. És irònica, sorollosa i utilitza un discurs humorístic que situa el quotidià com a escenari principal. En la seva obra, el missatge és més important que la tècnica: tot serveix per posar el dit a la nafra dels problemes i contradiccions del món que habitem.