Лeший (Leshi)

ATRESBANDES

Compartir

Espectacle en quatre actes a partir de la lectura d’una obra de teatre d’Anton Txékhov. L’obra es titula: Лeший. L’obra es va escriure, es va representar i es va… va fracassar, del llatí quassare, trencar-se. L’obra de teatre es va trencar. L’obra trencada va ser repudiada per l’autor. L’autor va dir-ne: “que no es publiqui ni representi mai més”. L’autor la va escriure fa cent trenta-sis anys. La va escriure amb paraules, sense imatges, el cinema encara no existia. Però si, com nosaltres, encara no parles rus, Лeший, no és cap paraula, és una imatge. I tu, qui hi veus? Qui? Sí, qui.

A Лeший (Leshi), ATRESBANDES s’endinsa en una peça desconeguda de Txékhov —una primera versió de L’oncle Vània, la qual es va traduir com El bruixot dels boscos— per reconstruir-ne els fragments i imaginar allò que podria haver estat. A partir del teatre d’objectes i d’un llenguatge visual i abstracte, la companyia proposa una lectura escènica en quatre actes, cadascun amb una estètica pròpia i una mirada diferent sobre el text: des d’un univers d’objectes fins a una instal·lació, una conferència teatralitzada i una peça que s’aborda des del moviment.

El resultat és una exploració lliure i lúdica del món txekhovià, on un únic intèrpret convoca els múltiples personatges i emocions que habiten l’obra original. Лeший (Leshi)  juga amb els límits del teatre i amb els imaginaris que l’acompanyen —com el mateix Leshi (personatge de la mitologia eslava), esperit del bosc, protector, contradictori i poderós— per portar a escena el misteri d’allò que es va perdre i que, potser, encara ens mira.

Premi de la crítica 2025 – Millor espectacle de noves tendències 

ATRESBANDES
Neix de la trobada artística i personal entre Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez. Dins de l’entorn de formació de l’Institut del Teatre de Barcelona els tres decidim començar un projecte en comú a l’any 2011. Influenciats per una quantitat indigerible de disciplines i referents propis de la cultura occidental, el grup es caracteritza per una única constant en els seus projectes: advocar per un teatre laboratori on el procés de creació és fonamental. La bona entesa és un dels vèrtexs d’aquest triangle, però també ho són el dubte i la incertesa. Treballem posant en qüestió tot el que ens envolta. Aquest és l’únic motor que coneixem.  

La crítica n’ha dit:

«Amb codirecció de Mònica Almirall, i l’espai sonor de Miquel Segovia, Leshi és un solo fet a mida per a les capacitats d’Albert Pérez Hidalgo, actor-poeta que brilla com un Monty Python metateatral, visionari de l’slapstick intel·lectual. Des d’instituts fins al públic més sorrut, aquesta obra hauria de girar i el boca-orella demana ja reposició.»
Manuel Pérez i Muñoz
Entreacte 

«Un divertido a la par que refinado dispositivo sobre el canon impuesto, la veneración anquilosada a los clásicos, el oficio y la soledad del intérprete.»
Juan Carlos Olivares
Recomana

«Un espectacle sobre l’obra fracassada d’Anton Txékhov que és un divertiment absolut, quasi un acudit. ‘Entra Txékhov en un bar i…’  (…) Pérez Hidalgo és un intèrpret que es pren molt seriosament tot allò que fa, i és precisament aquesta seriositat la que resulta hilarant.»
Oriol Puig Taulé
Núvol