L’activista Olívia Galí, desencantada amb la política institucional, ha decidit fundar les Brigades per a l’Emancipació i el Deliri Col·lectiu (BEDC), una organització armada ecologista i anticapitalista. El col·lectiu ataca infraestructures immobiliàries i tecnològiques (privades i estatals) amb operatius que combinen guerrilla urbana i accions digitals. En un dels atemptats del BEDC contra un centre de dades de Sant Adrià de Besós moren tres directius d’una multinacional tecnològica. Després d’una intensa persecució policial, Olívia Galí és capturada i condemnada a presó.

De la nit al dia, Galí es converteix en mite pop i símbol de l’esquerra radical. El compromís polític de Galí, però, comporta grans sacrificis personals: una acció policial li ha fet perdre el 80% de l’oïda, i, a més, durant la seva època en la clandestinitat, ha hagut d’abandonar la seva filla. 

L’obra ens situa després del judici, a la cel·la de la presó des de la qual Galí escriu una sèrie de cartes a antics camarades i amants. A través d’aquestes missives, la protagonista exposa la seva peculiar visió política, influïda per les utopies dels seixanta, les avantguardes artístiques i pràctiques esotèriques com la màgia ritual o la telepatia. 

Gabriel Ventura
Granollers, 1988. Escriptor i artista. El seu treball sol partir de la poesia i des d’aquesta disciplina s’expandeix en moltes direccions: l’assaig, l’ensenyament, la investigació o la imatge en moviment. Entre les seves obres destaquen W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) —que va donar títol a una exposició homònima al MACBA,—, La nit portuguesa (2021) —diari de rodatge d’un film d’Albert Serra— i El millor dels mons impossibles (2025). Alguns dels seus textos s’han traduït a l’anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Per altra banda, ha col·laborat amb institucions com el MACBA, TBA21 Thyssen-Bornemisza, Framer framed, Eina, Elisava, Museu Tàpies, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Centre d’Arts Santa Mònica o la Biennal de Venècia (pavelló català, 2019), entre molts altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com FIL Guadalajara, Barcelona Poesia o Festival Eñe.  

Paral·lelament, ha escrit, produït i dirigit dos peces audiovisuals amb Rosa Tharrats: Els miracles del Mestre Cabestany (2023, Loop Festival) i El riu era verd i blau i groc, presentat a Manifesta 15 (Barcelona, 2024) i Festival Márgenes (2024). A més de crear conjuntament la microòpera Aura (2025), amb música de Marina Herlop i producció de Liceu, Macba i CCCB. 

Una de les seves últimes col·laboracions ha consistit en la investigació històrica i literària de LUX (2025), àlbum de Rosalía. Aquesta investigació s’ha publicat en el LUX ZINE, juntament amb les lletres de la cantant. 

Actualment és professor a BAU i codirector del festival POESIA i +. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Finestres d’Assaig.