Una pel·lícula en què assistim a un dia en la vida del seu jove protagonista.
Es desperta, condueix, arriba a la feina en un centre cultural, perd el temps, passeja i prepara l’escenari per a un recital de poesia. Després plega, té una cita fallida, torna a casa i dorm.
Mentrestant, la veu en off del seu cap reflexiona sobre els mecanismes, la potència i la necessitat d’imaginar per poder visualitzar altres realitats que no són la que viu ara. A escena, el director de la pel·lícula, el protagonista i el sonidista —en aquest cas, un bateria que ha fet la banda sonora i posa la “veu en off” del protagonista— executen aquesta banda sonora en directe i remunten el film quan ho consideren necessari.

SEC 27 EXT/DIA nau industrial

La càmara recorre els alrededors de la nau plens de runa.

Joan (En off)

    Capturar això que no és la realitat però que flueix enmig.
Posar en relació, inútilment però inevitablement també totes
aquestes coses que succeeixen mentre la realitat
fa les seves coses.

SEC 28 INT/DIA interior Nau industrial

Joan assegut al terra recolzat a la pared recorre amb la mirada l’espai.

Joan (En off)

    L’aparença. La realitat és una aparença. Això és la realitat, una
aparença. I les coses conformen aquesta aparença com una mena
de trampantojo enorme. I després hi ha el flux. Flux de senyals,
flux d’accidents, flux canviant, inesperat, inesperat.

Joan es posa música. Comença a ballar.

SEC 29 INT/TARDA interior Nau Industrial

Joan tanca la porta corredera de la nau. Ens quedem dins amb la càmera en el silenci de l’espai buit.

Joan (En off)

    El que és rígid, el que és limitat, el que està fet amb ratlles i el flux darrere.
Un devenir que es cola, deforme.

SEC 56 INT/NIT habitació Joan

Joan, estirat al llit, mig adormit, mira un video al seu ordinador. Al cap d’uns moments, apaga l’ordinador i el gira per posar-se a dormir.

Joan (En off)

    Sona seriós, però no ho és, és just el contrari, és just el contrari, és lleuger, tou,
lluminós, no és ni tan sols bell, és simple, observar lʼesdevenir del flux i anar
entrant, però no és, no és, no s’aconsegueix aquell dia en què et concentres, no
s’aconsegueix res, no s’aconsegueix apretant, no s’hi arriba amb esforç, demana
renúncies, només renúncies, renúncies, moltes renúncies.

Tomàs Aragay i Joan Forner