Un objecte màgic apareix. No sabem si ve del passat o del futur. Diuen que conté el primer record del principi dels temps i l’última imatge abans del col·lapse. Aquesta acció escènica i sonora s’articula com un ritual intuïtiu, una invocació imperfecta. Hi ha humor, ironia i, potser alguna veritat disfressada. El temps es doblega, es repeteix, s’inventa. No sabem què, però alguna cosa ha de passar.