HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna és un solo performàtic en el qual feminitzo i sexualitzo la figura del príncep de Nicolau Maquiavel i d’Antonio Gramsci interpretant una princesa tan bella com violenta, estimada i temuda, hegemònica i contrahegemònica, que, després d’haver descobert i comprès el món, conèixer l’amor i el sexe, i ser decebuda, humiliada i traïda, torna al seu castell i proclama la sobirania de l’objecte de desig –el seu poder polític i el seu poder de seducció– al servei del partit revolucionari.

A partir del desplegament d’una terminologia militar pròpia, hipotètica, políticament i estèticament imaginada, presento la feminitat com una dimensió històricament determinada, no destinada a la deconstrucció, tampoc, només, a la negació, sinó a la superació mitjançant la seva crítica exposant tot allò socialment associat a “les noies” en dialèctica amb l’apropiació i/o la conquesta de tot allò que no: de la vulnerabilitat a l’agressivitat, del color rosa a la sang de l’enemic vessada en una guerra. Per tant, la meva princesa moderna s’exhibeix presumidament, però també ressentida i conscient del seu rang, del seu tipus, de la seva classe, i de que la violència, com la bellesa, pot arribar a ser un arma d’ofensa i autodefensa legítima contra els abusos que impliquen la mercantilització i la infantilització de sus sentires, sus pensares y sus haceres sota el sistema capitalista.

Juana Dolores

*Succeint a JUANA DOLORES, massa diva per a un moviment assembleari (2019), HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna és la segona part de 1a Trilogia: LA MEVA FEMINITAT –ideologia, partit, constitució–.

LA CRÍTICA N’HA DIT

• “Una crítica al feminismo convertido en marketing.” – Brenda Contreras Paredes, Crónica
• “Fastigós com la violència en contra de les dones i la justícia injusta que l’ha de combatre; fastigós com el capitalisme.” – Ada Castells, Catorze
• “L’actriu mai no serà una puta submisa hipersexualitzada, si és que mai n’ha existit alguna més enllà de l’imaginari masculí.” – Ariadna Pell, La lectora

SOBRE L’ESPECTACLE
HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna és una obra de teatre contra la violència masclista, en particular, i l’opressió de gènere, en general, que examina i critica les contradiccions que caracteritzen els mecanismes de la justícia burgesa i els posicionaments ètics i/o morals de la societat capitalista que, hipòcritament i aparentment, pretenen combatre-les.
D’altra banda, per a dotar de dimensió estètica aquesta anàlisi política es recorre al caràcter fonamental d’El príncep maquiavèlic que no «consisteix en ser un tractat sistemàtic, sinó un llibre “vivencial” en el qual la ideologia política i la ciència política es fusionen en la forma dramàtica del “mite”» [Gramsci]. Així, entre la utopia i el tractat escolàstic, formes sota les quals es configurava la teoria política de l’època –segle XVI–, atribueixo a la meva concepció de “princesa moderna”, com Maquiavel va atribuir a la seva concepció de “príncep”, «una forma imaginativa i artística, on l’element doctrinal i racional es personifica en un “condotiero” (líder o comandant militar) que representa en forma plàstica i “antropomòrfica” el símbol de la voluntat, el símbol de la voluntat col·lectiva» [Gramsci], ja que «no pot ser una personal real, un individu concret, només pot ser una organització, un element de la societat en el seu conjunt, en la qual ja s’ha iniciat la concreció d’una voluntat col·lectiva reconeguda i afirmada parcialment en l’acció» [Gramsci]. I considerant que «Aquesta organització està donada pel desenvolupament històric, i és el partit polític, la primera cèl·lula que resumeix els gèrmens de voluntat col·lectiva que tendeixen a arribar a ser universals i totals» [Gramsci] i l’analogia gramsciana que configura el príncep modern (líder revolucionari) – el partit modern (organització política i social revolucionària) – l’estat modern (estructura de poder, cultura i hegemonia proletària), HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna podria sintetitzar-se en una declaració de principis, en una declaració d’intencions, en una declaració de guerra, femenina o feminitzada, situada en la lluita de classes.

Juana Dolores

PER A SABER-NE MÉS

• El príncep de Nicolau Maquiavel, el primer tractat de filosofia política moderna sobre l’art de governar.
• El príncep modern d’Antonio Gramsci, uns apunts entorn l’actualització i la reinterpretació d’El príncep de Maquiavel des d’una perspectiva marxista.

JUANA DOLORES (El Prat de Llobregat, 1992)
Actriu, dramaturga i directora d’escena. També poeta i vídeoartista. La seva obra sorgeix de la dialèctica entre la política i l’estètica. Actualment, les seves línies d’investigació i experimentació artístiques se centren en les potencialitats revolucionàries i propagandístiques de la bellesa de la ficció i del realisme socialistes, i en l’estudi de la feminitat, la sexualitat, el desig, l’erotisme i la pornografia.