Fasting Girls proposa una cartografia de la relació entre el dejuni voluntari i les imatges: des de les «artistes de la fam» victorianes que performaven el seu dejuni dins d’urnes de vidre en restaurants, fins a les Fasting Girls contemporànies que s’alimenten de vídeos de mukbang.

L’objectiu és repensar el dejuni voluntari no tant com un diagnòstic individual, sinó com un símptoma col·lectiu de la tendència contemporània a desaparèixer dins les imatges. Observar la possibilitat que les imatges alimentin uns cossos híbrids de píxel i carn, cossos tan sadollats d’imatges com buits d’aliment.

La proposta escènica de Fasting Girls es concreta en diverses capes: projeccions, accions, experimentació sonora i gastronòmica, visuals en directe i testimonis.

Marta Azparren
Artista visual. Es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Becària resident a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 2022 (cinema experimental). El seu treball proposa una metareflexió sobre l’activitat artística amb especial atenció a les connexions entre creadora, espectadora, obra i maquinària interna de la mediació, producció i exhibició. La mirada es dirigeix també cap al no visual dins del visual, allò que tendeix a desaparèixer. Les seves propostes audiovisuals tendeixen cap al cinema expandit, l’edició en viu, l’spoken cinema o la videoinstal·lació. Ha publicat l’assaig «Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes» sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge a Libros de la Resistencia.