
Amb Pere Faura, Víctor Colmenero, Cristina Mejías, Nazario Díaz, Noela Covelo, Marc Verdaguer, Pedro Vian i Mercè Soler
Segon cap de setmana d’Exorcismes, patrimoni i performativitat 2026, un cicle d’accions performatives en què Pere Faura, Víctor Colmenero, Cristina Mejías, Nazario Díaz, Noela Covelo, Marc Verdaguer, Pedro Vian i Mercè Soler ocuparan el Centre de les Arts Lliures per reinterpretar el llegat material i immaterial de Joan Brossa.
“A DE LLAGOST” (ESBÓS)
PERE FAURA
Una travessia performàtica per diferents espais de la Fundació Brossa en forma de sis peces curtes que combinen poesia, arxiu sonor, dansa i esoterisme. Sis cares d’un dau de símbols brossians, records personals, versions i desvariacions a partir del Poema Visual per una façana realitzat per Brossa i Josep Pla-Narbona el 1993 al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
NADIE SE DESPIDE DE MÍ
VÍCTOR COLMENERO I CRISTINA MEJÍAS
Nadie se despide de mí es la unió de dues persones per desestabilitzar un medi físic a través de la llum i el vídeo amb el fi d’observar realitats no concretes y efímeres. En aquesta ocasió, partirem de l’arxiu de la Fundació Joan Brossa.
CASCADA DE MELISMAS
NAZARIO DÍAZ I NOELA COVELO VELASCO
Com una extremitat invisible que apareix de sobte i desvia l’atenció, el melisme obre la línia de temps que la narrativa del cant proposa. És una melodia dins d’una melodia, però a una velocitat diferent. I a partir d’aquí, trancehipnóticotiempodetenidotrémolobonito, invoquem Brossa.
Espectacle:
ALTERA PLUVVIA
MARC VERDAGUER I PEDRO VIAN
Un diàleg entre tinta i so on la pluja escriu l’efímer i la música respon. Una partitura viva d’atzar i control, ecos i silencis. L’instant esdevé acció i esborrament: una cal·ligrafia líquida que convida a escoltar allò que desapareix.
Exposició:
UN SOROLLET
MERCÈ SOLER
Una exposició per habitar el poema o poemar l’habitar, de manera que ens insta a activar la memòria de l’impacte que ens genera el nostre transitar per les coordenades espai-temps i pels espais físics i simbòlics que ens aixopluguen.
Imatge: Irena Visa
Agraïments: Museu Darder