Els polítics és un poema teatral que aborda de manera incisiva, irònica i absurda el paper de la política en la societat contemporània. Un dels textos més radicals de Wolfram Lotz del que emergeix una música de paraules que encén l’essència del pensament en l’oïda, fins al punt de fer-nos marejar. Una barreja entre un mantra i un flux de pensaments aparentment associatiu que parla de la consciència que la política és la societat i que nosaltres som els polítics. Tot està vinculat. El sentit i la falta de sentit estan estretament entrellaçats en la política moderna. No és casualitat, doncs, que Lotz vegi el “jo” i el “nosaltres”, el “tu” i l’”ells” en un absurd ball comú. I que, exposant el mecanisme, despulli el cercle viciós de la falta de sentit, amb la seva perillosa afinitat amb la superficialitat.

Els polítics són a tot arreu. Seuen a l’avió. Condueixen vehicles. Sempre són allà i parlen.
Els polítics parlen a micròfons i càmeres. Els polítics són allà i a la televisió. Al mateix
temps. Això és el que poden fer els polítics. Ho poden fer tot. Els polítics estan molt lluny,
però tan a prop. Som nosaltres els polítics?