El desig de ser un llimac (si els llimacs són cargols sense closca) és una peça que va a cavall entre la performance i la instal·lació. El seu ritme és com un mantra, una repetició mecànica que genera espais quasi de meditació, enfrontant el públic amb l’oposició dels ritmes frenètics de la societat contemporània als quals estem habituats. La peça està formada per una sèrie d’accions en diàleg amb objectes quotidians, que posen en tensió parelles de conceptes com obligació i desig, treball i lleure, mecanització i llibertat ; passats pel filtre de l’humor, amb un punt nostàlgic i tendre. L’estètica de la proposta està basada en l’estètica de basar, objectes innecessaris, de plàstic i molt de color.

Per la mostra d’enguany al Centre de les Arts Lliures, El desig de ser un llimac (si els llimacs són cargols sense closca) es transformarà en un recorregut de diferents accions en clau expositiva per diferents espais del centre.

Aquest projecte ha estat desenvolupat en residència al Centre d’arts en moviment de Roca Umbert (Granollers), Corralito CCA (Terrassa) i Nau Estruch (Sabadell).

El desig de ser un llimac (si els llimacs són cargols sense closca) està enmarcada dins del programa PERFORMING CURATION, un experiment pioner de curadoria oberta i compartida en el marc de la qual Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, MACBA, Centre d’Arts Santa Mònica i L’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu, han convidat a la ciutadania a escollir el seu programa d’artistes pel per al festival ARTefACTe.