a cura d’Anna Rubirola
Anna Rubirola és coreògrafa, intèrpret i docent resident a Barcelona. Actualment forma part del col·lectiu Big Bouncers juntament amb Cecilia Colacrai i Mireia de Querol, amb qui ha realitzat diferents peces (Big Bounce, Big Bounce Site Specific, OVNI, Jungla, Si estiguéssim Soles a l’Univers, seria una gran pèrdua d’espai….), entre altres. Big Bouncers ha rebut l’Aplaudiment a la Creació Emergent dels Premis Sebastià Gasch 2015, i una nominació a millor espectacle de dansa als Premis de la Crítica 2018.
CONCRETE MATTER de Los detectives
Concrete Matter es una peça sobre la recerca del plaer en relació amb la dimensió háptica i corporal i l’univers materno-filial, des d’una òptica particularment femenina.. No ens basem
en allò autobiogràfic sinó en la relació dels cossos de les intèrprets i el públic, explorant les possibilitats del món físic, plàstico i musical. Concrete Matter es una bacanal dels sentits, una celebració amb música, dansa i paraula del plaer femení de sis dones de dues generacions.
APARICIONES SONORAS d’Amaranta Velarde
Apariciones Sonoras és una investigació sobre les possibles dimensions coreogràfiques i plàstiques del so i el cos. Agafa de punt de partida el fenòmen de la sinestèsia atorgant forma i plasticitat al so i sonoritzant el cos, l’espai i els objectes.
BIG BOUNCE del Col·lectiu Big Bouncers
El tema de la peça és l’origen, entès com l’inici, el naixement, la font, el motor… On comencem a comptar per identificar l’origen? Quants possibles futurs poden esdevenir-se d’una única font? Es treballa amb la potència del gest, del cos i de l’acció fent emergir les conseqüències implícites en cada acció.
CAVALO DO CÃO de João Lima
En portuguès de brasil, CAVALO DO CÃO (“cavall del gos”, traducció literal al català) és una expressió polisèmica que designa alhora un insecte, la picada del qual provoca un dolor punyent; una persona indomable, que aconsegueix mil proeses i, finalment, el cavall que el diable munta.
El terme també suggereix una espècie d’animalitat en transformació, que assumeix altres esdevenirs mentre acumula els seus atributs previs. Aquestes característiques ens evoquen a una forma de vida ambigua, que no es pot atrapar fàcilment, capaç de resistir als desafiaments del seu temps. És per aquesta capacitat de mobilització de l’imaginari que l’esmentada expressió ens interessa.