El passat 26 de maig els membres del jurat compost per Judith Barnés, coordinadora de la Fundació Joan Brossa; Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa; Joan Maria Minguet, investigador, comissari i crític d’art; Laia Torrents, creadora de Cabosanroque; Marta Vega, responsable de l’arxiu i de la biblioteca del MACBA; i Judit Vidiella, docent i investigadora; es varen trobar per decidir el projecte guanyador de la convocatòria oberta.
El conjunt dels projectes presentats varen oferir diferents plantejaments a l’entorn del treball de l’arxiu personal de Joan Brossa dipositat en el MACBA. Algunes propostes varen destacar per l’originalitat del plantejament, d’altres mostraven un coneixement avançat sobre l’arxiu i l’obra de Brossa, alguns s’aventuraven a posar en relació diferents arxius d’artistes, d’altres plantejaven el projecte des del punt de vista de la traducció o bé des del potenciament de figura de l’arxiver. Es va proposar la creació d’espais poètics habitables i també la possibilitat de traslladar el fet expositiu a la sala de teatre.
Malgrat tot, la decisió del jurat va ser inapel·lable a l’hora d’escollir-ne el projecte guanyador. Es tracta d’‘Acció-reacció. Brossa en procés’, un projecte ambiciós, molt ben travat concebut pel periodista, investigador i professor de literatura Enric Rodon i per l’arqueòloga, educadora i gestora del patrimoni cultural Mireia Porqueras. El projecte ha sabut desplegar totes les premisses que exigia la convocatòria: crear una exposició, articular una publicació, desplegar una proposta de mediació i activar el pensament crític. En paraules seves:
«Per nosaltres, obrir l’arxiu Brossa i disposar d’ell per investigar-lo significa tenir la possibilitat d’endinsar-nos en el seu cap, d’entendre com filtrava la realitat i com la convertia en una manifestació artística, des de la intimitat, des de la possibilitat de veure l’evolució de l’obra concebuda des de la prova i l’error. Partim de la premissa que Brossa és Brossa perquè la vida va passar per ell, perquè va ser testimoni, cronista i crític de quaranta anys de permanent canvi social i polític, d’una societat governada per uns poders i unes elits en qui mai va creure.
Per això, la nostra proposta se centra a contextualitzar i disseccionar el procés creatiu de Brossa, entendre què pensava i traslladar aquest procés creatiu, crític i alliberador, en l’actualitat, perquè públic i creadors en puguin disposar. Creiem que tot aquest coneixement ha de ser obert, perquè no ha perdut ni un bri de contemporaneïtat.»
El procés d’estudi per part de Rodon i Porqueras a l’arxiu personal de Joan Brossa s’iniciarà a principis de setembre i els resultats de la recerca realitzada es faran visibles a la seu de la Fundació Joan Brossa a finals de la primavera del 2022.
