Una devoció implica l’apassionament dels sentits, i amb apassionament dels sentits entenem una implicació poètica de la carn que provoqui la seva erosió, és a dir, que arribi fins a la mateixa desaparició del cos. Aquesta trobada amb el públic, plantejada com una confessió íntima, està subjecte a dues devocions: el primer lliurament té a veure amb l’amor a l’espectador, al qual mira i sent, i la segona devoció té a veure amb el cos de l’home. Si fos possible aquesta cruïlla de camins, si fos possible venerar al Déu del públic i del desig al mateix temps, si el cos de l’espectador i el cos de l’amant desitjat fossin el mateix, llavors, en aquesta devoció queer apareixeria aquesta performance. El punt de partida és la publicació del Llibre de les devocions, a càrrec de l’editorial Continta Me Tienes, i que està conformat en tres blocs: una correspondència epistolar amb el sacerdot carmelita Fernando Donaire, la peça escènica El corazón de Ester, i la peça escènica realitzada al costat del pintor portuguès Joa Gãbriel, Los chicos de la playa Adoro. Qui es confessa està inspirat en Ester, una devota del segle XIX que de tant lliurar-se als altres es transparentà per complet fins a arribar al seu esvaïment. Estimar encén, però desgasta.

Alberto Cortés
Màlaga, 1983. Director d’escena, dramaturg i performer de les seves pròpies derives. El 2009 comença el seu camí escènic des d’una dramatúrgia bastarda i perifèrica que s’ha anat assalvatjant amb el pas del temps. Des de llavors que no ha deixat de col·lidir amb diverses creadores i amigues que han inspirat el seu camí, i de generar peces de diferents formats i disciplines en un intent de continuar tenint esperança en el misteri, l’intangible i l’humà. En un moment determinat el seu camí es creua amb la poesia i amb establir una relació romàntica amb l’espectador. Ha treballat en contextos i festivals internacionals com Kunstenfestivaldesarts, Festival d’Automne de París, Short Theatre o la Triennale de Milà, a més d’en múltiples festivals i teatres d’Espanya al llarg dels anys. Ha publicat Los montes son tuyos (2022), Siempre vengo de noche (2024) i Libro de las devociones (2026) amb l’editorial Continta Me Tienes, on es recullen els textos de les seves últimes obres. Els seus textos també han estat publicats en francès i italià. Avui dia habita la seva identitat sent creador, performer, director, dramaturg, acompanyant, docent, fill, germà, oncle, amant, amiga.