Un pessebre vivent és un seguit d’escenes d’espera latent: l’espera d’un naixement, l’espera per a fer una ofrena, l’espera de l’arribada, l’espera de l’adoració, l’espera de la benedicció, l’espera d’un messies… un poble sencer esperant el gran esdeveniment. Esperar de la paraula esperançar. Quina espera accionem avui? Com és una espera esperançadora en uns nadals del barri del Born de Barcelona? Qui son els personatges que avui representen aquest pessebre? On ens col·locaríem nosaltres?

ELPIS (o un pessebre d’avui) contemporanitza aquest retaule d’escenes vives i actives i el col·loca a l’avui més nostre possible.

Irene Vicente Salas
Dramaturga i creadora escènica. Llicenciada en Història de l’Art per la UB i formada (en part) en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, desenvolupa projectes entre les arts vives, la instal·lació i el l’art visual. Ha presentat obra al GREC, TNT, Sismògraf, MNAC, Centre de les Arts Lliures, Antic Teatre i Sala Àtrium. Ha treballat amb Àlex Rigola, La Súbita, José y sus hermanas, Animal Religion i La conquesta del Pol Sud, entre d’altres. Els seus treballs, com Oasi, Corpus o Unheimlich, exploren la relació entre cos, espai, imatge i història de la representació. Combina la creació pròpia amb l’escriptura dramatúrgica, la recerca i la mediació cultural.