La via làctia és una conferència performativa que gira entorn del concepte d’inici: l’inici d’un procés, d’una acció, d’un camí. En un context on imaginar alternatives a les nostres formes de vida i de producció sembla cada vegada més difícil, em pregunto com fer un primer pas que activi una altra direcció, per petita que sigui. La peça es construeix com una acumulació de començaments, un inici d’inicis o un inici infinit que posa el focus en com habitar el moment en què alguna cosa nova apareix. Però què passa quan anem tan accelerats que no podem aturar-nos?

La peça va d’iniciar un nou camí que d’alguna manera mogui alguna cosa, va de reunir coses dispars que m’ajudin a començar. Va de no veure el conjunt. Va de sentir-se un poll en una perruca. De què viu el poll? De la sang: imagina-te’l en una perruca. Va de buscar una sortida al lloc equivocat fins a quedar exhausta. Va de crear una constel·lació que ens pugui orientar. Va de la Via Làctia i el cel estrellat, de connexions improbables, de coses travessades, de Kim Basinger i Carlos Jesús, d’espores violentes flotant en l’aire, d’acumulació originària, de telepatia i somnis premonitoris, d’exagerar-ho tot i d’inventar-ho tot perquè alguna cosa ens ajudi a viure d’una altra manera.

María García Vera

María García Vera 
Performer i creadora escènica nascuda a Múrcia i resident a Barcelona. Desenvolupa projectes entre l’escena i el cinema, travessats per l’ironia i l´humor i una recerca sobre la relació entre imatge i cos. En paral·lel, treballa com a intèrpret en projectes de performance, dansa, teatre i cinema. Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Cinema per la Universidad Paris 1 Panthéon-Sorbonne, màster en Cinema i Audiovisual Contemporanis i doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. És co-directora de la companyia d’arts escèniques Los Detectives, amb la qual ha presentat nombroses obres en festivals, teatres, museus i centres d’art a la península i fora.