Ecopoesia: escriptura, territori i consciència ecològica proposa un recorregut pels principals corrents de la poesia ecològica contemporània, entenent la creació literària com una pràctica d’atenció, pensament crític i cura de tot allò viu. A través de la lectura d’autores i autors fonamentals, el curs explora la relació entre llenguatge, paisatge, cos i territori, abordant qüestions com la crisi climàtica, la memòria ecològica, la vulnerabilitat i les formes de vida no humanes. Mitjançant un enfocament teoricopràctic, l’alumnat desenvoluparà una veu poètica pròpia a partir d’exercicis d’observació, escriptura i reflexió compartida. El curs concep el poema com un espai de consciència ètica, capaç d’enfortir la nostra relació amb l’entorn i d’imaginar noves maneres d’habitar el món des de la sensibilitat ecològica.

Miguel Ángel Feria és poeta, traductor i investigador. Doctor en Literatura per la Universidad Complutense de Madrid, ha publicat els llibres de poesia El Escarbadero, La Consagración del Otoño i Anarcadia, a més de l’antologia Ornitografía. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha gaudit de residències literàries a França i al Canadà. Com a traductor i assagista ha editat autors com Victor Hugo, Roland Giguère o els poetes parnassians. Actualment és professor i cap d’estudis del Màster de Poesia de l’Escuela de Escritores (Madrid).

Programa del curs

Continguts:
Sessió 1: Poètiques del lloc i del paisatge
Es revisarà el concepte de poesia vinculada al territori, és a dir, aquella escriptura que sorgeix de l’observació atenta de l’entorn i integra descripció, memòria i reflexió ecològica. Es treballarà amb autores i autors com Wendell Berry, Gary Snyder i Esther Ramón, entre d’altres.

Sessió 2: Poesia i crisi ecosocial
S’analitzaran textos que aborden l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i les lògiques extractives, entenent el poema com un espai de consciència i resistència. Es revisaran autores i autors com Juliana Spahr, Brenda Hillman, Jorge Riechmann i Homero Aridjis, entre d’altres.

Sessió 3: Cos, vulnerabilitat i natura
S’explorarà la dimensió sensorial i corporal de l’experiència ecològica, posant una atenció especial a les poètiques ecofeministes que articulen cos, territori i cura. Es revisaran autores i autors com Mary Oliver, Cecilia Vicuña, Diana Bellessi i Gary Snyder, entre d’altres.

Sessió 4: Allò no humà com a subjecte poètic
Es treballarà la construcció literària d’animals, plantes i paisatges com a presències actives dins del poema. Es revisaran textos de Ted Hughes o Linda Hogan, entre d’altres.

Sessió 5: Formes híbrides i pràctiques d’observació
Es revisarà la hibridació entre poesia, diari, assaig breu i performance ecològica, així com l’escriptura a partir de l’experiència directa en l’entorn. Es treballarà amb propostes d’Anne Carson, Juliana Spahr i Wendell Berry, entre d’altres.

Introducció:
L’ecopoesia s’ha consolidat com un espai de confluència entre creació literària, pensament ecològic i ètica de la cura, un territori fèrtil on el llenguatge és concebut com un vincle amb tot allò viu. Aquest curs proposa una exploració de la lírica entesa com una pràctica d’atenció i responsabilitat, en què el poema esdevé un gest crític davant la crisi climàtica i la devastació ambiental. A partir de la lectura de referents essencials, des de Henry D. Thoreau i Walt Whitman fins a Juliana Spahr, analitzarem les estratègies que permeten construir una veu poètica pròpia, arrelada al territori i conscient de la seva interdependència amb altres formes de vida.

Iniciarem el recorregut amb les poètiques del lloc i del paisatge, aquelles que inscriuen el vers en una geografia concreta i qüestionen la separació moderna entre cultura i natura. Mitjançant la revisió d’autores i autors com Linda Hogan, Gary Snyder, Brenda Hillman o Esther Ramón, observarem com la contemplació, la memòria ecològica i la reflexió crítica poden conviure amb la intensitat lírica. Alhora, abordarem l’escriptura com una forma de resistència i reparació simbòlica, entenent el poema com un espai de dol, denúncia i cura davant la pèrdua de biodiversitat i l’explotació dels territoris.

El curs posa un èmfasi especial en la dimensió corporal de l’experiència ecològica, on el cos humà es reconeix vulnerable i entrellaçat amb altres vides. Des de les propostes performatives de Cecilia Vicuña fins a la sensibilitat contemplativa de Mary Oliver, en diàleg amb l’ètica biocèntrica de Jorge Riechmann, treballarem la imatge poètica com una eina de percepció ampliada i com un acte de cura. Explorarem també la representació d’animals, plantes i ecosistemes no com a decorats, sinó com a subjectes actius que transformen la veu i l’estructura del poema.

Finalment, ens endinsarem en les formes híbrides entre poesia, quadern de camp, assaig líric i escriptura performativa, explorant pràctiques d’observació directa i escolta de l’entorn. En diàleg amb veus com Anne Carson, Juliana Spahr i Wendell Berry, examinarem com l’ecopoesia pot expandir-se cap a allò col·lectiu i comunitari. Aquesta aproximació integral pretén que l’alumnat no només domini eines formals, sinó que trobi en l’escriptura una manera d’habitar el món amb més consciència ecològica i compromís ètic.

Objectius:
Conèixer i produir poemes des d’una perspectiva ecològica, recorrent diferents corrents de l’ecopoesia contemporània amb la finalitat de desenvolupar una veu poètica pròpia, crítica i situada.
Conèixer autores i autors fonamentals de l’ecopoesia i de les escriptures del territori, des de Walt Whitman fins a Juliana Spahr, des de Gary Snyder fins a Brenda Hillman, des de Cecilia Vicuña fins a Jorge Riechmann, incloent-hi també Homero Aridjis i Diana Bellessi, entre d’altres.

Metodologia:
El curs s’imparteix en castellà. Els exercicis es podran lliurar en castellà o en català.
Classes teoricopràctiques: cada sessió revisa una línia de l’ecopoesia amb les seves autores i autors representatius per produir un text propi inspirat en el model treballat.
Posada en comú: a la sessió següent, l’alumnat llegeix el seu text i rep comentaris crítics del professor i de la resta del grup. Les posades en comú permeten afinar la mirada, el llenguatge i la consciència ètica de l’escriptura poètica compromesa amb el territori i la vida no humana.
Foment de pràctiques d’observació directa i escriptura a l’aire lliure, explorant els vincles entre percepció sensorial, memòria del paisatge i creació poètica.

Bibliografia recomanada
Whitman, Walt – Leaves of Grass. Brooklyn, NY: Self-Published / Revisions diverses edicions (publicació original, 1855).
Oliver, Mary – New and Selected Poems. Boston, MA: Beacon Press, 1992.
Snyder, Gary – Turtle Island. New York, NY: New Directions, 1974.
Spahr, Juliana – That Winter the Wolf Came. Berkeley, CA: University of California Press, 2015.
Hillman, Brenda – The Last Good Wilderness. Minneapolis, MN: Graywolf Press, 2010.
Hogan, Linda – Dwellings: A Spiritual History of the Living World. New York, NY: W. W. Norton & Company, 1995.
Riechmann, Jorge – Noticia de la luz. Barcelona: Hiperión, 2007.
Aridjis, Homero – Poemas y antipoemas / Ecopoemas. Ciutat de Mèxic: Libros de Arte GAA, 2007.
Vicuña, Cecilia – About to Happen / De Poeta a Poeta: Textos escogidos / Selected Texts. Berkeley, CA: University of California Press, 2011.
Berry, Wendell – The Unsettling of America: Culture & Agriculture. San Francisco, CA: Sierra Club Books, 1977.
Bellessi, Diana – Poesía reunida / Obra poética completa. Buenos Aires: Ediciones Universidad Nacional de La Plata, 2001.
Ramón, Esther – Precario. Sevilla: Hiperión, 2019.