La història de l’art ens ha ensenyat sobretot a mirar. Hem après a llegir motius iconogràfics i formes abstractes, però molt menys a pensar en el so i l’escolta com una eina per interpretar les imatges. Aquest curs proposa una relectura de la història de l’art a través de l’escolta, a partir d’exemples paradigmàtics que ens conviden a canviar de perspectiva. En cinc sessions viatjarem des de l’època medieval fins a la contemporaneïtat, passant pel cinema, combinant reflexions teòriques, projectes curatorials i experiència pràctica. També comptarem amb Marc Vilajuana, que utilitza el cant com a metodologia per desxifrar les particularitats acústiques de l’arquitectura. Una invitació, en definitiva, a escoltar l’art per descobrir noves formes de mirar-lo.

Ona Balló és investigadora, comissària i programadora cultural, ha desenvolupat els seus estudis de cinema i d’història de l’art entre París i Barcelona. La seva carrera es centra en els entrecreuaments narratius entre el so i la imatge. Actualment prepara una tesi doctoral i una instal·lació sonora al MNAC sobre la relació entre les pintures murals romàniques del Pirineu i el seu espai sonor original.

Programa del curs

1. Sessió 1: La representació de l’espai sonor

La història de l’art ha desenvolupat eines per representar l’espai visual, però què passa amb l’espai sonor? Des de l’Anunciació d’Ambrogio Lorenzetti (1290-1348) fins als paisatges de Claude Lorrain (1600-1682), explorarem com les imatges poden suggerir situacions d’escolta, de comunicació i de circulació del so. 

2. Sessió 2: Transformacions de l’escolta

La manera d’escoltar també té una història. Seguirem els canvis que experimenta des de la Il·lustració fins a les primeres avantguardes, quan la música, els espais de concert i les formes de recepció es transformen profundament. Des d’Arnold Schönberg (1874-1951), compositor i pintor interessat en la sinestèsia, fins als inicis del cinema mut, veurem com aquests canvis modifiquen també la manera d’entendre les imatges.

3. Sessió 3: La música diegètica en el cinema

Com pot el so transformar un relat? Partint del concepte de diegesi, desenvolupat des de Plató i Aristòtil fins a la teoria cinematogràfica contemporània, analitzarem el paper del so i el silenci com a eina narrativa. Ens aturarem especialment en el tàndem creatiu entre el pianista Carles Santos (1940-2017) i el cineasta Pere Portabella (1927), que treballen el pensament sonor com un element per qüestionar i experimentar amb els codis cinematogràfics.

4. Sessió 4: Arquitectura i paisatge sonor

Com pot el so revelar les característiques d’un lloc? Aquesta sessió presentarà diferents pràctiques contemporànies que utilitzen l’escolta per llegir l’espai, des del paisatge sonor fins a la ressonància arquitectònica.

5. Sessió 5: Escoltar les exposicions

El so pot reconstruir contextos, activar memòries i generar noves formes de relació entre les obres i els visitants? Plantejarem l’escolta com una metodologia en la pràctica curatorial. Més que acompanyar les peces, el so permet imaginar les seves condicions originals de percepció i obrir noves vies d’interpretació.

Bibliografia recomanada
Arasse, Daniel. El detalle. Para una historia cercana de la pintura. Abada Editores, 2008.
Cirlot, Victoria. Taüll. Liturgia y visión en los ábsides románicos catalanes. Mudito & Co., 2023.
Deshays, Daniel. Entendre le cinéma. Klincksieck, 2010.
Đorđević, Zorana. Exploring Ancient Sounds and Places. Theoretical and Methodological Approaches to Archaeoacoustics. Routledge, 2020.
Ingold, Tim. Líneas. Una breve historia. Gedisa, 2015.
Panofsky, Erwin. La perspectiva como forma simbólica. Tusquets Editores, 1973.
Schafer, R. Murray. El paisaje sonoro y la afinación del mundo. Intermedio Editores, 2013.
Szendy, Peter. Escucha. Una historia del oído melómano. Paidós Ibérica, 2003.
Trías, Eugenio. La imaginación sonora. Argumentos musicales. Galaxia Gutenberg, 2010.