L’aïllament digital, l’explotació dels recursos naturals i la fi de la classe mitjana, temes protagonistes de les propostes del Grec 2026 a La Brossa
El 7 i 8 de juliol la companyia neerlandesa Studio Julian Hetze i la directora Ntando Cele presenten SPAfrica, una crítica a l’explotació de l’aigua a l’Àfrica.
Qui hi ha del col·lectiu AMAGA, que es podrà veure del 13 al 22 de juliol, combina il·lusionisme i estètica del terror per endinsar el públic en un malson digital.
L’11 de juliol, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acollirà la conferència performativa sobre la fi del relat de la classe mitjana Ficcions grises, de Lluís Vecina, en el marc de Creació i Museus.
Barcelona, 22 de juny de 2026 – El proper mes de juliol, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa participa al Grec 2026 Festival de Barcelona amb tres propostes que, des de llenguatges escènics multidisciplinars, tracten aspectes de la contemporaneïtat amb una mirada crítica.
La companyia neerlandesa Studio Julian Hetze i la directora Ntando Cele aterren a La Brossa amb dues funcions d’SPAfrica, un espectacle que combina música, teatre i vídeo i relaciona racisme i capitalisme a través d’un paral·lelisme entre dos camins oposats: el de les persones migrans d’Àfrica a Europa i el de les empreses europees que extreuen aigua a l’Àfrica, dues explotacions, l’emocional i la natural, d’un continent cap a l’altre. Tot seguit, el col·lectiu AMAGA presentarà, del 13 al 22 de juliol, Qui hi ha, una proposta que combina il·lusionisme, estètica del terror i moviment per tractar temes com la solitud i l’aïllament en l’era digital a partir d’una història de home invasion. I l’11 de juliol, en el marc de Creació i Museus, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acollirà la conferència performativa Ficcions Grises de Lluís Vecina, una aproximació al fenomen i la història de la classe mitjana a l’estat espanyol.
SPAfrica
Studio Julian Hetze i Ndando Cele
SPAfrica, de la companyia neerlandesa Studio Julian Hetze i la directora Ntando Cele, porta l’extractivisme i el fetitxisme consumista a l’escenari amb una producció creada a quatre mans que combina música, teatre i vídeo en una experiència multidisciplinària. Amb Ntando Cele com a única intèrpret, la peça presenta la primera beguda d’empatia que s’ha vist mai. Envasada a l’Àfrica subsahariana, la nova beguda és l’aigua que s’exporta a Europa, on arriba amb el valor afegit de cadascun dels 9.000 quilòmetres de viatge que ha fet. Mentre l’aigua avança, al cor d’Europa i al sud del continent es contracten professionals del dol per plorar en granges de llàgrimes. La pèrdua i el patiment relacionats amb la migració són la causa d’aquestes llàgrimes, que es traslladen, prenent el camí contrari, cap a la font d’aigua a l’Àfrica. La transacció de recursos entre Europa i Àfrica (aigua per llàgrimes i llàgrimes per aigua) planteja una crítica directa a l’explotació dels recursos naturals i a l’explotació emocionl amb una estratègia neoliberal.
Estrena: dimarts 7 de juliol a les 19:30 h.
Més informació
Qui hi ha
AMAGA
Estrena: dilluns 13 de juliol a les 19:30 h.
Més informacióFiccions grises
Lluís Vecina
En el marc del programa Creació i Museus del Grec Festival, Lluís Vecina presenta Ficcions grises, una conferència performativa que tindrà lloc a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’11 de juliol. La proposta s’articula al voltant de l’estudi històric i sociològic de la classe mitjana, la formació de la qual descansa sobre una base que presumiblement podem catalogar com a conservadora dintre de l’espectre ideològic, però que la seva crisi —de conseqüències encara impredictibles— està actuant com a gran cisma dintre el panorama sociopolític espanyol. Una aproximació al fenomen per aprofundir en els moments cabdals, girs de timó sobrevinguts, avenços i retrocessos que han incidit en aquesta ficció de classe, i també en la seva crisi i desintegració.
Més informació
També et pot interessar
Els polítics: el Centre de les Arts Lliures presenta per primera vegada a l’Estat una obra de Wolfram Lotz
Els polítics: el Centre de les Arts Lliures presenta per primera vegada a l’Estat una obra de Wolfram Lotz