BAR TRAMPOLÍ

El Trampolí és el bar del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.

Gestionat per La Cañada i amb la direcció artística de Neus Masdeu, el bar Trampolí vol ser un espai per a l’art, la gastronomia i les trobades col·lectives.

Horari:
De dimecres a divendres de 17 a 22 h.
Dissabte: d’11 a 22 h.
Diumenge: d’11 a 18 h.

El Trampolí és un projecte artístic en constant desenvolupament que agafa forma de bar, i un bar és l’expressió perfecta de tot el que vol ser el Trampolí: un binomi de traca i mocador com el que formen Neus Masdeu (direcció artística) i La Cañada (gestió del bar).

El leitmotiv del projecte són les olimpíades gastronòmiques: concursos de truites al més pur estil Brossa, de llançament de pinyol d’oliva, de menjar flams, de beure en porró i un llarg etcètera. Trobades aparentment esportives que són un pretext per conèixer diferents tradicions, personalitats vinculades a l’art i la gastronomia i —explícitament— passar-nos-ho bé.

Enllà de les olimpíades, al Trampolí hi podrà passar de tot: àpats populars performatius, concerts programats pel Juanpe González, cercaviles i moltes sorpreses més.

A mode d’instal·lació artística, l’espai físic del bar estarà en construcció constant i, a través d’intervencions diverses, anirà apuntant els esdeveniments de la temporada.

El nom del bar s’inspira en Flauta i Trampolí (Cadaqués, 1981), el primer projecte que van fer junts Antoni Miralda i Montse Guillén, una de les parelles més influents del món de l’art i la gastronomia. Al bar, se’ls fa homenatge amb una imatge on apareix la parella sopant amb Joan Brossa i Pepa Llopis al primer restaurant de Guillén a Barcelona.

Un trampolí és un element per saltar, llançar-se a la piscina i enlairar-se. Recorda, d’alguna manera, tot el que impliquen els projectes artístics: ho sabem els qui hem estat a La Brossa, ja sigui com a creadores o com a públic. Per això, el bar vol ser també i sobretot un lloc on trobar-nos i saltar junts.

Pugeu les escales, entreu al Trampolí i u, dos, tres… amunt!

Neus Masdeu i La Cañada