El llegat polític i cinematogràfic de Pere Portabella protagonitza el tercer trimestre de la temporada del Centre de les Arts Lliures
A partir d’una fotografia d’Helena Gomà
-Una exposició col·lectiva, un concert i cinc espectacles formen el cicle Portabella: agent provocador.
-L’Exposició de varietats antifeixistes, a cura de Marcelo Expósito i amb obres d’artistes com Paula Artés, Abel Jaramillo, Mabel Palacín, Núria Güell, és l’eix central del cicle.
-Amb aquesta programació es dona el tret de sortida a la commemoració Acció Portabella, impulsada pel Ministeri i la Generalitat amb motiu del cent anys del cineasta.
|
Barcelona, 17 d’abril de 2026 – Ahir, dijous 16 d’abril, al matí el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa va celebrar un esmorzar amb els mitjans per presentar Portabella: agent provocador, un cicle d’espectacles, activitats i una exposició a partir del llegat cinematogràfic i polític de Pere Portabella. Es tracta de la primera activitat del programa Acció Portabella, impulsat conjuntament pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu dels cent anys de Pere Portabella (Figueres, 1927). Durant l’acte, també es va presentar tota la programació que tindrà lloc al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa entre abril i juny del 2026. A la tarda es va inaugurar l’Exposició de varietats antifeixistes, una mostra col·lectiva a cura de Marcelo Expósito que posa en diàleg el llegat de Pere Portabella, Joan Brossa i Carles Santos amb l’obra d’artistes contemporanis.
|
| DESCARREGA EL MATERIAL DE PREMSA |
![]() |
Un cicle per provocar actituds radicals
El títol del cicle, Portabella: agent provocador, pren el concepte que el mateix Pere Portabella utilitzava per qualificar aquells col·laboradors i artistes que l’estimulaven amb les seves pràctiques: “agents provocadors”. En paraules de la direcció artística del Centre, Maria Canelles i Georgina Oliva, “des de La Brossa, doncs, una figura com Portabella ens permet mostrar-nos a nosaltres mateixos com a agents provocadors d’un programa que pren molt especialment dos Portabella; el cineasta i el polític. Portabella ens provoca a pensar diferent i a relacionar- nos d’una altra manera amb la matèria artística”. En aquest sentit, el programa reuneix artistes i propostes que treballen des del risc i l’experimentació, “no només com a posicionament artístic sinó també polítc i posa de relleu la influència del cinema, com aquest travessa totes les arts hibridant-se amb elles i com, al mateix temps, en tant que art influent, és fonamental per posicionar-nos dins els debats de la societat”.
L’espectacle Els polítics, que ja es pot veure al Centre de les Arts Lliures fins al 26 d’abril, és un dels textos més radicals del dramaturg alemany Wolfram Lotz i arriba per primer cop a l’Estat adaptat i dirigit per Leonardo V. Granados per oferir una mirada crítica cap a la manera de relacionar-nos amb la política en la societat contemporània. A Fasting Girls, Marta Azparren proposa una performance audiovisual i escènica que posa en relació el dejuni voluntari i les imatges, per reflexionar sobre com ens alimentem cada vegada menys de menjar i més d’imatges. A la performance La felicidad no importa, Tomàs Aragay i Societat Doctor Alonso creen en directe una banda sonora d’una pel·lícula ja filmada: la vida d’un jove que es qüestiona si ha perdut o no la capacitat d’imaginar. La conferència performativa ¡Yo me transformo! Strip-conference de Banda Esfèrica proposa deconstruir la poètica de l’striptsease relacionant-la amb la narrativa del gènere de suspens cinematogràfic. El cicle acabarà, aquesta temporada, amb Guerrilla d’El Conde de Torrefiel, que s’estrena al juny per primera vegada a Barcelona, un espectacle que es compon d’una conferència, una classe de Tai-txi i una sessió de música electrònica, tres situacions en què es presenta, alhora, l’univers interior, confús i contradictori d’unes persones que conviuen en un mateix i convuls temps històric.
L’Exposició i el Concert de varietats antifeixistes
L’Exposició de varietats antifeixistes, eix central del cicle Portabella: agent provocador, pren com a punt de partida el Concert irregular (1968), una obra escènica que va constituir la primera creació conjunta del triangle format per Joan Brossa, Pere Portabella i el músic Carles Santos, per tal de presentar el treballar d’artistes contemporanis que segueixen, avui, les seves actituds radicals.
Comissariada per Marcelo Expósito, aquesta exposició incorpora un gran nombre de documents provinents dels arxius de Portabella i Brossa, així com materials molt variats de procedències diverses. En paraules del comissari, aquesta exposició “s’ha pensat com una gran concertació —un concert— de components, que no són només materials sinó també immaterials i subjectius: memòries, coneixements especialitzats i sabers menors, noms propis i coŀlectius, artistes radicals, escriptors i escriptores experimentals, activistes i polítics, subjectivitats subalternes però també insurgents o en revolta, subjectes revolucionaris”. Així, l’exposició reivindica sobretot el Portabella conegut per haver estat durant dècades —tant en la seva activitat artística i cultural com política i agitadora— un gran mediador, dialogant, concertador, sempre interessat en com catalitzar situacions històriques i detonar alhora transformacions d’ordre estètic i polític amb l’objectiu de fer que es precipitin els canvis d’època.
L’exposició, que es va inaugurar ahir, dijous 16 d’abril a les 18 h, compta amb obres dels artistes Paula Artés, Pau Barceló, Joan Brossa, Violeta LaBurra, Francesc Català-Roca, Colita, Frau Diamanda, Joaquim Gomis, Núria Güell, Grup de Treball, Abel Jaramillo, Daniela Ortiz, Josep M. Mestres Quadreny, Mabel Palacín, Pere Portabella, Humberto Rivas i Carles Santos.
El dissabte 2 de maig, i coincidint amb les jornades reivindicatives del Dia del Treballador, tindrà lloc el Concert de varietat antifeixistes dins l’espai expositiu. La proposta, a cura de Marcelo Expósito i amb al direcció escènica de Pere Faura, compta amb la participació d’El Niño de Elche, Gara Hernández i Frau Diamanda per recuperar l’esperit experimental de Brossa, Portabella i Santos i el seu “concert irregular” i es concep com un esdeveniment únic que combina música, dansa, performance i pràctiques experimentals.
Tercer trimestre de la temporada
El tercer trimestre de la temporada 25 – 26 del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa es completa amb una exposició temporal i tres espectacles. L’entrada a un bosc és el títol de la segona exposició del cicle Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte a cura de Marc Navarro, una conjunt d’exposicions que prenen el punt de partida discursives i formals que han consolidat les arts de l’objecte com a corrent de creació artística i de pensament. En aquesta segona mostra, que s’inaugura el proper 25 d’abril, els poemes objecte de Joan Brossa dialoguen amb les obres de Tomaso Binga, Jason Jodge, León Ferrari i Ricardo Pons, Esther Ferrer, Anette Frick, Ruoxi Jin, Liz Magor, Bruno Pélassy i Julia Spínola.
La col·laboració de La Brossa amb IF Barcelona, el festival de referència de teatre visual d’objectes i de titelles, porta Saeta de Javier Aranda, una obra de teatre de titelles que reflexiona, de manera íntima i coplidora, sobre l’essència del teatre i el rol de l’actor. A Concrete Matter, la companyia Los Detectives porta a escena les seves mares per proposar una lectura lliure de Les tres germanes d’Anton Txékhov, convertint l’obra en un dispositiu dramatúrgic que els permet explorar el vincle maternofilial i les tensions entre la projecció, el desig i la realització personal. A Blattodea, la companyia Paneroles presenta un ring de combat en què situa les paneroles com a protagonistes i com a metàfora d’uns éssers marginals que ho resisteixen tot.
Dins del programa Acció Portabella, amb motiu dels cent anys de Pere Portabella.

Més informació i gestió d’entrevistes:
Diana Juanpere Dunyó
Comunicació i premsa
djuanpere@fundaciojoanbrossa.cat
També et pot interessar
Tanit Plana qüestiona les estructures de poder del funcionariat a l’exposició ‘Disfuncionàries’
Tanit Plana qüestiona les estructures de poder del funcionariat a l’exposició ‘Disfuncionàries’
