Més que un curs d’història del cinema, Tan lluny de tot és una invitació a fer un viatge per un seguit de cineastes moderns i contemporanis que filmen des de la ferida i la nostàlgia, que exploren el cinema com una manera de mirar enrere per intentar tornar a casa.

Figures cinematogràfiques de la nostàlgia de l’absolut

Aquest curs vol seguir unes petjades que apareixen escampades per la història del cinema, però que apunten en direccions similars. Pertanyen a alguns cineastes majoritàriament moderns i contemporanis, i sembla que els mou una manca universal que filòsofs i antropòlegs han vorejat de moltes maneres: la caiguda, el paradís perdut, la ferida original, la nostàlgia de l’absolut, la unitat perduda, l’u. Allò de què Kaspar Hauser, nen salvatge bavarès, es dol a la pel·lícula de Werner Herzog després d’aprendre prou paraules humanes per a fer-ho: “Mare, soc tan lluny de tot!”.

En cada sessió ens fixarem en una imatge d’aquesta manca: la ruïna, la boira, l’alè, el foc, l’altre, l’Edèn. Tot plantejant un recorregut poètic i iconològic, ens preguntarem per l’arrel comuna d’aquestes expressions visuals i parlarem d’una possible concepció del cinema i, en general, de la creació artística, com a camí de tornada. Una recerca de sentit enmig d’un món que ja no el garanteix.

Programa

Sessió 1. La ruïna
Ruïnes romàntiques, ruïnes europees
Babel enderrocada
El cinema com a arqueologia espiritual
El fragment, la memòria
Filmografia: Stalker i Nostalghia d’Andrei Tarkovski, Germania anno zero de Roberto Rossellini, El viaje de los comediantes de Theo Angelopoulos, Lazzaro Felice d’Alice Rohrwacher, Hiroshima mon amour d’Alain Resnais, Caught by the Tides de Jia Zhangke.

Sessió 2. La fosca
La indefinició, el misteri, l’espessor
La nit, la torre, la caverna
El cinema com a càmera obscura
Els altres ulls
La prohibició de la mirada
Filmografia: La Chimera d’Alice Rohrwacher, Uncle Bonmee remembers his past lives d’Apichatpong Weerasethakul, Cave of Forgotten Dreams de Werner Herzog, Trono de sangre d’Akira Kurosawa, El espíritu de la colmena i Cerrar los ojos de Víctor Erice.

Sessió 3. L’alè
El vent, la respiració del món
L’imaginari aeri: moviment, salt, vol
La paraula que dona la vida
La paraula que separa del món
Filmografia: The wind will carry us i d’Abbas Kiarostami, Ordet de Carl T. Dreyer, India Song de Marguerite Duras, The Tree of Life de Terrence Malick, El caballo de Turín de Béla Tarr, L’enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog.

Sessió 4. El foc
L’espelma: el cinema i la fe
El foc en l’aigua, la resistència
De Prometeu al sedentarisme
La llar, la fàbrica, la forja, la guerra
El sacrifici
Filmografia: Portrait of a Lady on Fire de Céline Schiamma, Sacrificio d’Andrei Tarkovski, Ida de Pawel Pawlikowski, O que arde d’Oliver Laxe, La vergüenza d’Ingmar Bergman, The Thin Red Line de Terrence Malick, Burning de Lee Chang-Dong.

Sessió 5. L’altre
El holy fool, follia i fe
L’infant, la innocència
L’amor, l’altre davant nostre
Filmografia: Oasis de Lee Chang-Dong, The Mourning Forest de Naomi Kawase, Hors Satan de Bruno Dumont, Au Hasard Balthazar i Mouchette de Robert Bresson.

Sessió 6. L’Edèn
Imaginar el retorn: el fang, la selva, el jardí
Cinema i exploració
Esperit i matèria
La terra i l’experiència
L’ascensió
La contemplació com a coneixement
Filmografia: Fitzcarraldo de Werner Herzog, Der Heilige Berg d’Arnold Fanck, Eureka de Lisandro Alonso, Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera de Kim Ki-Duk, Tabú de Miguel Gomes, Medea de Pier Paolo Pasolini i El árbol de los zuecos d’Ermanno Olmi.

CHANTAL POCH
Chantal Poch (Mataró, 1993) és poeta i ha publicat els reculls L’ala fosca (Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra, Viena Edicions, 2020) i Cremaven (LaBreu, 2023). Té un Grau en Comunicació Audiovisual i un Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis cursats a la Universitat Pompeu Fabra. El 2020 es va doctorar cum laude a la mateixa universitat amb la tesi “Cineastes d’un món caigut: una interpretació de l’obra d’Andrei Tarkovski, Werner Herzog i Terrence Malick”. Fa vida al Berguedà, on treballa en una biblioteca pública.