Concrete Matter és una proposta escènica que parteix d’un gest íntim i radical: pujar a escena amb les nostres pròpies mares. A partir d’aquesta trobada intergeneracional, articulem una relectura lliure de Les tres germanes d’Anton Txékhov, convertint l’obra clàssica en un dispositiu dramatúrgic que ens permet explorar el vincle maternofilial i les tensions entre la projecció, el desig i la realització personal.

En aquesta tercera peça tornem a abordar allò femení, però aquesta vegada ho fem des del lloc més proper i arrelat: les nostres mares. Totes elles, nascudes entre els anys 1951 i 1958, formen part d’una generació situada entre la dictadura i la democràcia, en un moment de transició profunda i de canvi de paradigma al nostre país —especialment pel que fa al paper i la identitat de la dona.

Amb aquesta peça reivindiquem una reescriptura del desig, l’humor i l’erotisme com a acte polític. I ho fem, a més, des de la mirada d’una dona que ja no és jove, una dona que va viure la seva joventut en una societat repressiva i castradora.

Ens allunyem del relat hegemònic on la mirada masculina configura el desig, i proposem desplaçar aquest eix per situar-lo en primera persona. Des d’aquest lloc, redefinim què vol dir desig per a nosaltres, tot construint una nova mirada cap a una mateixa —més lliure, més plural i més complexa.

Los Detectives

SOBRE LA PEÇA
Concrete: paraula polisèmica que designa tant “concret” com “formigó”, un material que passa de l’estat líquid al sòlid i que fonamenta estructures com ara les cases.
Matter: paraula polisèmica que encapsula alhora contingut i forma; significa “tema” i també “material”. Sona igual que la paraula mater, del llatí, que significa “mare”.
Concrete Matter és un joc de significats que té a veure amb allò fonamental, amb allò matèric i amb un dels temes centrals de les nostres vides: la relació amb qui et gesta i et pareix —la mare. Aquest treball gira entorn de la materialitat dels cossos, els nostres i els de les nostres mares.
Concrete Matter és la tercera peça de Los Detectives. En aquesta ocasió proposem un dispositiu escènic que ens parla sobre la realització i la projecció a través de la relació mare-filla, i que posa el focus en els referents i els cossos; en aquest cas, els nostres i els de les nostres pròpies mares, amb qui compartim escenari. El marc de l’obra no es construeix només a partir de la temàtica maternofilial, sinó que està teixit per capes de referents externs. D’una banda, dones autorealitzades com les artistes feministes dels anys setanta Hannah Wilke, Pauline Oliveros o Yvonne Rainer; i de l’altra, el text de Les tres germanes d’Anton Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de la realització, i ens permet qüestionar-nos, a cadascuna de nosaltres, sobre la nostra pròpia realització i relació amb la vocació.