Fasting girls proposa una possible cartografia del dejuni voluntari com un dels símptomes de la tendència contemporània cap a la desaparició en la imatge, des de les Fasting girls o «artistes de la fam» victorianes fins a les «dejunadores» tiktokers contemporànies.

El projecte Fasting girls proposa reflexionar sobre la relació entre la fam i les imatges com a aliment, encara que sigui de manera simbòlica, per repensar el dejuni voluntari no tant com un diagnòstic clínic d’una malaltia individual, sinó com un símptoma col·lectiu. El projecte proposa observar la capacitat de les imatges digitals d’alimentar uns cossos híbrids píxel-carn, cossos tan assaciats d’imatges com buits d’aliment.
Es tracta, en definitiva, de contribuir a desmedicalitzar allò que anomenem anorèxia d’aquests cossos en metamorfosi i assumir-la com una reacció col·lectiva a l’excés de gravetat, a l’excés de presència: un procés conjunt de mutació comuna.

Marta Azparren
Artista visual. Es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Becària resident a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 2022 (cinema experimental). El seu treball proposa una metareflexió sobre l’activitat artística amb especial atenció a les connexions entre creadora, espectadora, obra i maquinària interna de la mediació, producció i exhibició. La mirada es dirigeix també cap al no visual dins del visual, allò que tendeix a desaparèixer. Les seves propostes audiovisuals tendeixen cap al cinema expandit, l’edició en viu, l’spoken cinema o la videoinstal·lació. Ha publicat l’assaig «Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes» sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge a Libros de la Resistencia.