Melodama és una adaptació lliure de l’obra de Henri Rousseau La venjança d’una orfeneta russa (1899), i explica la història de Sophie, una noia orfe que viu amb la seva tieta i no coneix l’amor. Quan creu haver-lo trobat, cau en el parany de l’enamorament i, com sol passar tants cops, es deixa seduir per una persona poc convenient. Sophie no escolta els consells de la seva tieta i decideix arriscar-se a viure la seva pròpia vida. Empren llavors un llarg viatge que la portarà cap al camí de la soledat i cap un suïcidi frustrat que canviarà per sempre la seva vida. Un camí d’autoconeixement, ple d’incerteses i giravolts de tot tipus, amb la figura d’un amor tan apassionat com poc oportú com a teló de fons.

L’obra proposa a l’espectador una nova manera de mirar. Una mirada desdoblada en dos castellets de titelles per explicar una història de sentiments. Per oferir un melodrama amb regust a cinema mut. El melodrama, aquest gènere teatral que tant va triomfar al llarg del XIX i que a principis del XX encara omplia teatres ha caigut en un desprestigi només salvat, i encara en comptades ocasions, pel cinema. D’aquí que Melodama recuperi aquest gènere tant convencionalitzat per poder jugar amb les seves pròpies convencions i oferir a l’espectador una història i una manera d’explicar una història que el sorprengui constantment.

Un clàssic fet contemporani, en un espectacle arriscat, subtil i rigorós de teatre de titelles sense paraules. 

JORDI PRAT I COLL
Girona, 1975. Llicenciat en Comunicació audiovisual per la UPF i en Direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la dedicació creativa al teatre amb la pedagogia. Com a dramaturg cal destacar C. Hospital amb St. Jeroni (Premi Recull 2000), Obra Vista (Sala Beckett, 2005), De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) o Requiem for Evita (Temporada Alta i la Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona millor musical). Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Müller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). D’entre els premis que ha rebut cal destacar el de la Crítica i el Ciutat de Barcelona per Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol (TNC, 2018) pel qual també va guanyar el MAX a millor adaptació teatral. Recentment ha guanyat el premi de la Crítica a millor espectacle de petit format i a millor text teatral per M’hauríeu de pagar (2021). Enguany estrenarà el seu darrer text Fàtima al Festival Grec/Teatre Lliure 2022.

MARTÍ DOY I BIGORRA
Arenys de Mar, 1967. Acabats els estudis al Departament de Titelles del Institut de Teatre de Barcelona, l’any 1990 em professionalitzo en el teatre de titelles creant la meva pròpia companyia L’Avexutxu. El 2001 juntament amb el titellaire Eugenio Navarro i amb direcció de Jordi Prat i Coll portem a escena Melodama, espectacle de titelles dirigit al públic adult i amb forta projecció internacional. Del 2004 al 2006 treballo com a titellaire a la sèrie infantil de TVE “Los Lunis“. El 2009 estreno l’espectacle de creació pròpia RanDeMar, primer treball com a titellaire solista. El 2015 amb el cantautor Fèlix Cucurull formem la cia. Petit Bonhom amb la que creem els espectacles 7Ratolins i Cocoué amb els que girem actualment. Paral·lelament  a la meva feina d’intèrpret, he dissenyat i construït titelles i escenografies per a teatre i televisió.

EUGENIO NAVARRO LLABRÉS
Puerto de la Luz, Las Palmas de Gran Canària, 1953. Resident a la Gran Bretanya des del 1960 fins al 1976 quan s’instal·la a Barcelona i funda amb Mariona Masgrau i Toni Rumbau la companyia de marionetes “La Fanfarra”, moment en que comença la seva carrera com a titellaire participant en totes les produccions de la companyia. El 1983 van obrir la primera sala alternativa de teatre, que portava el nom del mític personatge de la companyia, Malic. El teatre va rebre el premi Ciutat de Barcelona de les Arts als 1999. El 2005 va idear i fundar La Puntual, l’únic teatre de titelles amb programació estable de la ciutat de Barcelona, on han actuat grans figures del món dels titelles.

HENRI ROUSSEAU
1844-1910. Anomenat “El aduanero” pel seu treball en els serveis de duanes​ a París, cèlebre pintor francès, un dels màxims representants de l’art naïf. Ridiculitzat per la crítica en la seva època, va ser, no obstant això, reconegut pel seu talent autodidacte i qualitat artística, exercint gran influència en diversos artistes d’avantguarda com Picasso, Alfred Jarry, André Breton i Apollinaire entre altres. Menys coneguts són els seus poemes i la seva obra literària. Tristan Tzara va ser un fidel admirador d’aquests textos que van tenir influència en el moviment Dadaista.