Taller de creació poètica experimental per a persones interessades en el discurs poètic, o en el discurs artístic en general, que té com a objectiu dinamitzar els processos de creació dels participants mitjançant sessions en les quals lectura i escriptura siguin vasos comunicants d’un mateix exercici literari. El taller s’organitza en sessions teòriques i sessions pràctiques que es distribueixen de manera intercalada al llarg del curs, i això amb la finalitat que les tasques d’escriptura siguin indestriables dels exercicis de lectura, i viceversa.

PROGRAMA

Sessió 1: El procés d’escriptura com a procés de lectura: intertextualitats
Data: 8 de gener del 2025
Sessió teòrica inicial en la qual desmitificarem els processos creatius i el concepte d’inspiració, afavorint la intertextualitat com a motor de producció literària a partir de la consideració dels diferents fenòmens de diàleg o de reformulació dels textos poètics entre sí.

Sessió 2: Fem un pastitx
Data: 15 de gener del 2025
Sessió pràctica destinada al comentari, prèvia posada en comú, de l’activitat vinculada que les talleristes hauran proposat el dia anterior.

Sessió 3: El procés d’escriptura com a fenomen autoficcional
Data: 22 de gener del 2025
Sessió teòrica en la qual desmitificarem, en aquest cas, l’experiència personal del jo poètic, en tant que agent creatiu, com a matèria primera de la seva creació, així com els conceptes de sinceritat, honestedat, despullament formal, etc.

Sessió 4: Fem una mentida de moltes veritats
Data: 29 de gener del 2025
Sessió pràctica destinada al comentari, prèvia posada en comú, de l’activitat vinculada que les talleristes hauran proposat el dia anterior.

Sessió 5: El procés d’escriptura com a desautomatització
Data: 5 de febrer del 2025
Sessió teòrica dedicada a la consideració del fet literari com a artefacte discursiu de desautomatització o de desarticulació dels sentits convinguts de la llengua, i ja sigui en tant que fenòmens fonètics, morfosintàctics, semàntics, pragmàtics, etc.

Sessió 6: Fem una cartografia d’impossibles.
Data: 12 de febrer del 2025
Sessió pràctica destinada al comentari, prèvia posada en comú, de l’activitat vinculada que les talleristes hauran proposat el dia anterior.

Sessió 7: El procés d’escriptura com a fenomen híbrid: imatge i so
Data: 19 de febrer del 2025
Sessió teòrica dedicada a la consideració del fet literari en la intersecció amb el fet visual i sonor amb l’objectiu d’entendre certes expressions híbrides no pas com el resultat d’un procés de mera traducció, sinó de suma o ampliació de codis.

Sessió 8: Fem un 1+1=3.(II)
Data: 26 de febrer del 2025
Sessió pràctica destinada al comentari, prèvia posada en comú, de l’activitat vinculada que les talleristes hauran proposat el dia anterior.

Sessió 9: El procés d’escriptura com a fenomen híbrid: audiovisual i virtual
Data: 5 de març del 2025
Sessió teòrica dedicada a la consideració del fet literari en la intersecció amb el fet audiovisual i virtual amb l’objectiu d’entendre certes expressions híbrides no pas com el resultat d’un procés de mera traducció, sinó de suma o ampliació de codis.

Sessió 10: Fem un 0+0=1
Data: 12 de març del 2025
Sessió pràctica destinada al comentari, prèvia posada en comú, de l’activitat vinculada que les talleristes hauran proposat el dia anterior.

Sessió 11: El procés d’escriptura com a fenomen híbrid: cos i veu
Data: 19 de març del 2025
En aquesta sessió trobarem el nostre lloc dalt de l’escenari. Jugarem amb la mirada, amb la gestualitat, amb el so i amb els silencis per veure què podem arribar a dir sense parlar. Entendrem el fet literari com a paraula encarnada, com a presència i actitud que pren el cos en recitar.

Sessió 12: Recital de cloenda
Data: 26 de març del 2025
Sessió pràctica dedicada a la posada en escena d’alguns dels textos que els participants hauran creat durant el curs. Oberta al públic.

MARIA SEVILLA (Badalona, 1990)
És investigadora i professora precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, i també treballa com a poeta i rapsoda. En l’àmbit estrictament literari, ha publicat quatre poemaris i una plaquette: Dents de polpa (AdiA Edicions, 2015), Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017; traduït al castellà l’any 2020 per Godall Edicions), if true: false; else: true (Editorial Fonoll, 2020), Plastilina (Editorial Fonoll, 2021) i La nit ovípara (Documents Documenta, 2024). El 2024 també ha publicat el seu primer assaig, No desitjaràs els béns del proïsme, amb l’editorial Fragmenta. Ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.

RAQUEL SANTANERA (Manlleu, 1991)
És poeta i llibretera. També és coordinadora del cicle de poesia i art a la comarca d’Osona Els Vespres Malgastats, comissària del Festival de Poesia Domini Màgic de Santa Coloma de Farners i una de les tres programadores de l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L’any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d’un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d’una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). També ha escrit, “[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI”, inclòs dins el llibre sobre noves narracions marcianes: Els coets venien com llagostes. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l’italià, el castellà i l’anglès. Fa recitals de poesia per aquests mons de déu.