El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa presenta el segon lliurament de Pupilas pintaban mis sábanas, un projecte artístic i polifònic de Lalínea, que explora com gestionem químicament el plaer i el patiment a través de les vivències de persones consumidores d’heroïna. Els documents sonors de les veus dels testimonis dirigeixen la dramatúrgia i s’apropien de l’espai per donar lloc a diferents quadres escènics en forma de conferència performativa.
Guanyador del Premi Adrià Gual 2022 i estrenat al Grec Festival de Barcelona 2023, el segon quadre del projecte, Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #2: Teresa, és una coproducció del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, on es podrà veure del 29 de novembre al 8 de desembre. L’obra reflexiona sobre la doble discriminació que pateixen les dones consumidores de drogues a partir de l’experiència de la Teresa, qui a contracorrent de la hipermasculinitat del món underground català dels anys setanta i vuitanta, i tot i la violència social i institucional, va trobar en les drogues un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista.
La peça situa el públic dins de l’espai escènic, dissenyat per Sergi Cerdán i Lucía Valenzuela. Aquest hàbitat ple de coixins, televisors i safates de fruita de temporada es completa amb el so dissenyat per Sergio Camacho i les llums d’Ivan Cascon. Objectes, so i llum conviden l’espectador a estirar-se al bell mig de l’escena i deixar-se transportar a les platges de Menorca. A través d’una narració de no-ficció basada en les experiències de la Teresa de jove a l’illa, la veu d’Úrsula Tenorio, la directora de l’obra, proposa una meditació guiada que ofereix la possibilitat de viure sensorialment i en primera persona els records íntims de la protagonista.
Aquesta segona obra del projecte arriba després de l’èxit del primer lliurament, Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #1: Cheli, guanyador de la convocatòria Corralito x TNT’22, on es va presentar una mostra del procés de creació. El novembre de 2022 es va estrenar a l’Antic Teatre, on va ser reprogramada mesos després. En aquest primer quadre, l’enregistrament sonor del relat del Cheli, consumidor d’heroïna des dels 18 anys, s’entrellaça a escena amb la veu i el cos de l’Erik, el seu metge, que s’endinsa en l’univers del seu pacient a la recerca de possibles respostes a la pregunta que emmarca el projecte: com gestionem el plaer i el patiment en la societat contemporània?
