A cura d'Anna Llopis
Joan Brossa (1919-1998) va començar a escriure al Front de Catalunya, mentre lluitava amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola. Més tard, ja a Barcelona i en el context gris i cru dels primers anys de postguerra, durant els quals la repressió franquista s’acarnissà brutalment contra els perdedors, trobà en l’art i la literatura una escletxa de fuita cap a la llibertat. L’exposició que presentem parteix dels inicis dels anys quaranta en què el jove Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l’avantguarda cultural catalana i, de la mà de Joan Miró i J.V. Foix, comença a explorar els codis literaris i plàstics. En aquests anys Brossa fonamenta també el seu univers creatiu d’una estètica surrealista amb la creació de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep-Tharrats.
Deixant enrere aquests primers anys, al llarg de tota la seva vida, la constant necessitat de posar l’art i la literatura al servei de la comunicació, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants. Tot i que es va considerar per sobre de tot, “sempre un poeta”, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic. Encara que per la seva capacitat de síntesi i d’adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables gèneres d’avantguarda entre els quals no hi havia d’haver límits, i en són mostra les accions poètiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta. Finalment, l’exposició vol mostrar com des d’un posicionament combatiu i contestatari, sovint amb una ironia mordaç i amb la contundència del convenciment, Joan Brossa va fer de la defensa de la llibertat el seu estendard de poeta i d’home; i de la sorpresa, la imaginació i la profunditat íntima, el seu llenguatge creatiu.
NOTA DE LA COMISSÀRIA
L’exposició Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa, a cura d’Anna Llopis, parteix de la fascinació que encara avui provoca la figura de Joan Brossa per donar veu al poeta a través de la seva obra. Mitjançant dotze àmbits definitoris de la seva poesia, la mostra manifesta com Brossa va posar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic al servei de la poesia tot conreant la prosa poètica, la poesia escènica, la poesia visual, el poema objecte o la poesia literària.
Amb aquesta exposició, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa dona continuïtat a un espai que vol estar permanentment dedicat a Joan Brossa i ho fa amb un muntatge singular que, d’una banda, trenca amb qualsevol jerarquia i, d’altra banda, permet descobrir o redescobrir Joan Brossa de manera exhaustiva i essencial. Un recorregut amb una seixantena d’obres -entre poemes objectes, poemes visuals, publicacions i documentació- provinent de la mateixa Fundació Joan Brossa, del MACBA i d’altres institucions, galeries d’art i col·leccionistes particulars, i que convida el visitant a reinterpretar, experimentar i aprofundir en Brossa des de l’actualitat.
Si tal com deia Arnau Puig, Brossa era una persona renyida amb la realitat (tot i que sense saber quina realitat, ni si certament existeix una realitat), amb aquesta exposició pretenem confrontar el visitant amb allò que va ser per a Brossa la única via possible de fugida d’una realitat tan opressora i castrant com l’Espanya dels anys quaranta i posterior: l’art i la literatura enteses com a vies d’eixamplament de la ment.
Anna Llopis
Comissària de l’exposició
ANNA LLOPIS CARDONA
És historiadora de l’art i gestora cultural. Ha treballat en diferents museus i institucions i ha col·laborat en projectes expositius tant artístics com d’autor. També ha comissariat exposicions d’art i temàtiques per a institucions com la Fundació Vila Casas, la Xarxa de Biblioteques municipals de Barcelona o Tinta Invisible Edicions. Actualment és coordinadora d’exposicions al Museu Picasso de Barcelona, feina que combina amb la col·laboració en d’altres projectes de comissariat i recerca vinculats a l’art contemporani català.