El passat 17 d’abril es va obrir la convocatòria de PostBrossa 2023, la beca de producció i exhibició de tres instal·lacions artístiques del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Amb aquesta cinquena edició es renova el compromís del centre per promoure la creació contemporània aportant un suport real a la creació i oferint al mateix temps, un espai d’exhibició a les propostes guanyadores.
La convocatòria es va tancar el 22 de juliol i més de 50 projectes van ser llegits, analitzats i discutits per un jurat que va comptar amb la participació de Maria Canelles (direcció del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa), Albert Chamorro (integrant d’Urati Lab, un laboratori de recerca escènica i col·lectiu En Residència del Centre de les Arts Lliures), Celia del Diego (curadora i responsable de relacions institucionals del MACBA), Laura Ginés (artista audiovisual i artista PostBrossa 2022), Joan M. Minguet (investigador especialista en avantguardes i curador de l’exposició Altres brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre) i Raquel Pena (docent, poeta i filòsofa).
Finalment i destacant l’alta qualitat de les propostes rebudes, la convocatòria es va tancar amb 3 artistes guanyadores que podran produir i exhibir la seva instal·lació al llarg de la temporada 23-24 del Centre de les Arts Lliures i que rebran una dotació econòmica de 5.000 € (1.500 € com a honorari i 3.500 € per a la producció) .
Els projectes guanyadors són:
AIXÒ NO ÉS RES
d’Irena Visa
El projecte, que vol ocupar tot la zona de lleixes de l’espai B, proposa un paral·lelisme entre la idea de menhir i la de readymade, preguntant-nos qui o què assenyala i en quina direcció.
PRINCIPI, PRINCIPI, PRINCIPI
Mar Reykjavik
Principi és un assaig fílmic sobre el brot, sobre el principi. Una pel·lícula conformada per set actes que son principis o l’intent d’estirar un principi fins al final. Principi és començament i també es el conjunt de valors, creences i normes que organitzen el món. El principi d’aquesta pel·lícula és el principi d’aquesta pel·lícula —que va sobre ella mateixa, sobre la seva pertinència i ocupació—. Un assaig contra el relat.
LES PLENÀRIES I LES TÈNIES
José Begega
Les Plenàries i les Tènies són dos tipus de cuc/paràsit de la mateixa espècie. Les primeres s’han adaptat a l’aigua dolça o salada en entorns naturals i les segones viuen als líquids del cos, específicament a l’intestí de nombrosos mamífers.La idea és treballar sobre la depressió, els testimonis i com n’és de difícil contenir l’energia quan enuncies una experiència que et toca afectivament o et fa mal des d’una perspectiva queer, anarquista, sadomasoquista i antiracista dels cossos.
Finalment, el jurat ha volgut manifestar l’interès per set dels 50 projectes presentats, que s’han considerat finalistes en la deliberació:
Hacer Migas. Un ensayo sobre memòria, pérdida y lenguaje, d’Helena Laguna Bastante
FER EL PALLASSÓ! (provisional), de Rafel G. Bianchi
Busy Boards, de Mercedes Mangrané
Substància cremada, de Gil Roca, Valentina Risi i Anna Benet
Límites Inestables: Narrativas entre lo húmero y lo seco, de Shabely Acebo Estévez
Revolución permanente, de Fermín Jiménez Landa
Superaccions musicals de Carlos Izquierdo
Pots consultar aquí la resolució de la convocatòria.
