Mevaveu és una instal·lació sonora que analitza el rol que la veu ocupa a l’hora de definir-nos. Parlem amb l’artista audiovisual Laura Llaneli sobre aquesta proposta guanyadora de la convocatòria oberta PostBrossa 2022-2023.
Quina és la gènesi de la peça?
El projecte sorgeix arrel de tres projectes anteriors que he treballat en els últims anys. Per una banda, La condición vocal en el qual s’investigaven els dos extrems de la veu, el crit i el xiuxiueig, i les connotacions polítiques i de gènere associats a ells. D’altra banda, Anant d’una extremitat a l’altra, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella qüestionava les convencions d’afinació en la música occidental i mostrava la dificultat que senten moltes persones d’usar la seva veu cantada per por de no seguir un cànon d’afinació. En darrer lloc, Neutral Voices, pel qual es van fer expressament veus digitals de gènere neutre perquè no existien.
Sobretot a partir d’aquest últim treball em qüestiono quines característiques ha de tenir una veu per considerar-se masculina o femenina, si hi ha veus que poden fugir d’aquesta dicotomia i què passa quan la teva veu no respon als cànons del que és el teu gènere. Aquestes preguntes són la gènesi de Mevaveu.
Les veus que sentirem a la mostra venen d’una llarga investigació que has dut a terme. Com ha estat el procés?
El primer que vaig pensar era qui podien ser les persones més adients per donar possibles respostes al tema i que s’haguessin vist afectades pel mateix. Per això i per veure si el projecte tenia sentit, vaig entrevistar a Judit K. dona trans, música i activista. Ella em va fer veure que era un tema interessant, poc tractat i que generava problemàtiques a moltes persones. Arran d’aquesta primera conversa, vaig contactar amb Roberte Piqueras, qui porta l’ESPAI SEGUR de Sabadell, ja que abordar el projecte dins d’un col·lectiu LGTBIQ+ era el que semblava més interessant en ambdues direccions.
A partir de les trobades amb el col·lectiu vaig fer tot el primer procés de recerca, que va consistir en entrevistes individuals enregistrades. A cada entrevista es definien més quins eren els temes que es repetien sovint. Durant les entrevistes també recollia material cantat i xiuxiuejat; cançons i poemes que eren o havien sigut importants per a cada persona.
Mevaveu contempla la veu en diverses situacions individuals i col·lectives: la veu cantada a capella, la veu parlada, la veu xiuxiuejada i la veu cantada en grup. La part grupal ha estat la més complicada de realitzar, donat que la idea que es tenia en un principi, que era treballar amb un grup definit de 8 persones, va ser inviable per temes de logística. Finalment, s’han incorporat més veus i la part coral del projecte ha estat cantar frases seleccionades de les entrevistes, posant melodies pròpies acordades col·lectivament.
El resultat és una composició octofònica (fa servir vuit altaveus) de 38 minuts que combina totes les fases del projecte. Alhora, s’han dissenyat uns peus d’altaveu que sorgeixen a partir de formes extretes del sistema fonador, totes les parts del nostre cos que fem servir per generar la veu.
Ha sigut un projecte amb moltes col·laboracions, en el qual he après molt en tots els sentits.
El visitant trobarà alguna connexió amb l’univers brossià?
Brossa va treballar molt la paraula i el seu contingut de manera simbòlica i gràfica. Mevaveu proposa un treball de la paraula en la seva vessant sonora, alhora que simbòlica. Cada situació ens predisposa a una entonació de la veu completament diferent. Cadascuna de nosaltres som moltes veus que activem de manera inconscient depenent d’en quina situació ens trobem i davant de qui ens trobem. Alhora que cada paraula pot tenir multiplicitat de significats semàntics, aquesta, associada a un to de veu i una entonació encara els multiplica.
Durant les pròximes setmanes oferirem dues activitats relacionades amb la mostra.
La primera activitat, que tindrà lloc el 20 de maig, és un taller de veu amb Tamar Mc.Leod. Em semblava adient introduir un taller així, donat que el projecte parla de com totes les veus són vàlides i un dels punts d’inflexió de validar o no la nostra veu sorgeix sovint en cantar. Quanta gent no canta simplement perquè pensa que no ho fa bé? Totes hauríem de poder cantar i gaudir del que experimenta el nostre cos quan ho fa, més enllà de si ho fem seguint un cànon d’allò que està bé o malament. Cantar ha de ser un acte de reconeixement del nostre propi cos i un acte per generar comunitat.
La segona activitat és un concert que serà l’estrena del nou projecte de Judit K. Safo.exe: l’obra de Safo des de la fi del món. Dissidència sonora i de gènere. La Judit ha sigut una de les persones que més empenta m’ha donat al projecte i més s’hi ha involucrat. Ella demostra sobre l’escenari que transicionar el teu gènere no ha de voler dir transicionar la teva veu i que es pot continuar cantant de la mateixa manera abans i després. A més el seu nou projecte gira al voltant de la poesia, cosa que el fa molt adient per ser presentat al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Crec que el seu discurs i la seva potència són un gran exemple de com podem trobar diverses maneres de fer i de ser.
