Clowns, objectes, carnaval i strip-tease són els protagonistes de La carta de joc que tinc al pensament, l’espectacle itinerant del poeta i escriptor Carles Rebassa el títol del qual és un poema de dos versos que pertany a l’obra Poemes irregulars, de Joan Brossa (1958). Aquest muntatge és una invitació a viatjar a peu per les entranyes de les arts parateatrals, un gènere que posa al centre la màgia, la fascinació i el virtuosisme tècnic en lloc de l’argument. A partir de l’essencialitat i la dansa, l’espectacle transita entre les sales de l’exposició Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció: el parateatre i mostra els elements perifèrics del teatre posats el centre del discurs.

A partir d’accions espectacle de Joan Brossa provinents del Postteatre i del Teatre Irregular, La carta de joc que tinc al pensament aporta moviment al testimoni de la mostra i convida el públic a endinsar-se en el territori de la imaginació, de la poesia, l’humor i la crítica social.  El conjunt d’accions escèniques que conformen l’espectacle intenta mantenir l’essència de l’autor i busca fer aparèixer la seva veu més arriscada i avantguardista. 

CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA

Cortina blava. Entra l’stripteasista pel mig de la cortina.
Té els ulls molt expressius. Va en vestit de carrer fosc. 
En treure’s la jaqueta es comencen a sentir, lentes, les campanades d’un rellotge: les dotze.
En sonar l’última, la noia encara no s’ha acabat de despullar; 
actua seriosa i viu íntimament el seu número.
Quan ha acabat diu: «Me’n ben refoto, de tots els déus!». 
Cull la roba i surt per la dreta.

TELÓ