Una Pedra a la Sabata és un projecte de Joan Baixas, fundador de la companyia Teatre de La Claca, que furgant en les obres de Perejaume i Joan Brossa, proposa un espectacle de teatre visual amb paraules, imatges, titelles i suros de Montnegre.
Textos de Mareperlers i ovaladors de Perejaume i La barba de cordills de Joan Brossa són interpretats per tres actrius que animen objectes i titelles.
La natura la fem i ens fa, l’arrelament al lloc concret ens escriu i ens inscriu, un diàleg que va de les expressions culturals populars a les avantguardes del segle vint.

I veia el Montnegre com una paraula negra i dreta, capaç de fer el que diu.
Perejaume

CONTEXTUALITZEM LA CREACIÓ
La musculatura magra del nostre territori, les muntanyes marcides, l’apatia i la desvitalització de molts indrets, la seva feblesa d’ànim, tot plegat són proves manifestes de la manca d’afecte i de culte que reben per part nostra.
Hi ha dos poetes dalt del Montnegre: Perejaume i Joan Brossa, Joan Brossa i Perejaume, l’un en actiu, l’altre en cendres.
L’un fa ballar amb paraules la terra, el bosc, la cultura, l’art. L’altre proposa l’esclat poètic d’un teatre popular amb el pagès, el carboner, la fadrina, el gos, el gnom.
Un encontre sofisticadíssim, fèrtil i essencial i, doncs, culte, molt refinadament culte -molt primitivament culte també-.
Litigis: camp-ciutat, arcaisme-avantguardisme, cultura urbana-cultura rural, el nou en el vell, poesia.
Una Pedra a la Sabata és el projecte guanyador de la primera convocatòria oberta de projectes escènics per a companyia resident del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.

TEXT DEL DIRECTOR
Dos estímuls s’empelten en la concepció d’aquest espectacle, aparentment contradictoris, antagònics potser, aigua i oli, però al capdavall, paradoxalment amistançats.

El primer va ser la lectura de Mareperlers i ovaladors, aquest llibre que es va bastint com un retaule pensamenter, un moble que s’aixeca en arbre molt alt, on s’acoblen totes les dèries (dèries?) de Perejaume: els arbres, les fonts, les obres d’art, els poemes, els boscos, els cims, els núvols, les accions escèniques, els fems, els ors, la cultura, tota la cultura, els mestres i els hereus i, sense nostàlgia, la vida al camp, tota la vida, humana, vegetal, mineral, atmosfèrica, animal i somniada. El primer cop que vaig llegir Mareperlers i ovaladors, vaig tenir una sensació desconeguda, que mai no havia sentit abans, les paraules es movien, prenien formes estranyes, com d’arrels, com de núvols, com de reflexos a l’aigua, com de llums en una cova, com de veus femenines a les feines del camp, com si el bosc que hi ha al voltant de casa em digués “ja era hora, benvingut”. Aquells textos traspuaven tanta vida que activaven el cor mateix del meu ofici: l’animació d’objectes i figures; i li vaig dir “Perejaume, en aquest llibre jo hi veig un espectacle”.

L’altre estímul m’estava esperant des de molt de temps abans: els anys setanta, quan feiem teatre de titelles, Brossa, que assistia sovint a les nostres funcions, ens va oferir  La barba de cordills o les olles a l’escut, una peça teatral per a putxinel.lis.  La barba de cordills és del 1947, a l’inici de l’escriptura teatral de Brossa, l’any anterior a la formació de Dau al Set. En aquell moment, 1973, no vam saber llegir aquesta obra; no vam entendre que la proposta de Brossa anava més enllà d’un costumisme nostàlgic i més enllà, també, del que Xavier Fàbregues anomena “neo-surrealisme”; no vam entendre que Brossa proposava, amb l’embranzida d’una perxa, un salt agosarat i avantguardista cap al futur. La perxa era el teatre popular de putxinel.lis, el salt era el seu llenguatge sorprenent, l’objectiu una expansió de la percepció poètica. Fàbregues diu: “…Brossa experimenta constantment.”“…recerca en les formes tradicionals amb tota llibertat.”“…desenvolupa una proposta: podem escollir entre un medi rural, arcàdic, encara, tal vegada, i el xuclador de la ciutat.”

Ja passa, de vegades, que l’obra de Brossa reclama temps per a desvelar els seus generosos misteris; la seva aparent senzillesa convida a fer un acte d’humilitat atenta de qui el vulgui seguir. Posar la seva poesia, tan contemporània!, en boca d’uns putxinel.lis? No ho vam saber interpretar en aquell moment. Nosaltres fèiem espectacles per a public familiar que explicaven històries; com encabir-hi un text fet d’imatges refulgents? No era l’abstracció, no, tampoc no era una poesia de símbols, d’enigmes. No sabíem on encaixar-ho. En aquells anys, nosaltres, joves artistes revolucionaris que volíem ser radicals i originals, no havíem descobert encara que radicalitat ve d’arrel i originalitat ve d’origen. Brossa assenyalava un camí del qual no en podíem interpretar el mapa. Ara sabem que era poesia i prou, poesia rasa; paraula poètica sense guarniments, amb una arrel popular viva. I  La barba de cordills es va quedar en un calaix.

Quan vaig llegir Mareperlers i ovaladors de seguida es va fer present  La barba de cordills.

Amb les paraules de Perejaume vaig entendre el regal de Brossa.  La barba de cordills es podia llegir com una síntesi paral.lela de les observacions de Perejaume. En aquesta peça es concentra el joc avantguardista amb l’arrel popular i amb la magnificència dels retaules barrocs, tan importants en la història de l’art català; en aquest cas un retaule civil, un castellet de putxinel.lis; com ho era la barraca de Didó, els teatres dels puppis sicilians o els de centre-Europa. Ara veiem que  La barba de cordills, en certa manera, posa en escena algunes de les idees de Perejaume sense necessitat de ser explicades. El que Perejaume exposa en paraules i imatges ben triades, Brossa ho posa en obra; l’un afegeix llenya al foc de l’altra.

Crec que és hora de recuperar aquell text i oferir-lo al públic actual; és vigent i potser ara pot esdevenir encara més sorprenent i poètic, certament és una raresa. I, en aquests temps de pantallismes omnipresents, pot ser una ironia molt interessant recordar els titelles populars en paraules de Brossa. Aquest és el motiu principal d’associar les dues peces en un espectacle.

Joan Baixas, Montnegre, tardor 2022