Carrer de Txernòbil és un monòleg creat a partir del testimoni de la Ljudmila Ignatenko, la dona d’un dels bombers difunts arran del desastre nuclear de Txernòbil del 1986 a la ciutat de Prypiat, escrit per la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al seu llibre La pregària de Txernòbil. L’obra succeeix al llarg d’un capvespre a la sala d’estar de casa la Ljudmila; ella seu davant d’una finestra i ens parla del dia en què el seu marit va sortir de matinada a extingir un incendi a la central nuclear i ja no va tornar. La veu de la Ljudmila, d’una transparència i intensitat corprenedores, esdevé un exemple d’amor grandiós i el testimoni únic d’una terrible experiència familiar que avui és un emblema universal de com sobreviure a l’horror.