Fedra, filla de Pasífae i de Minos, rei de Creta, és casada per força amb Teseu, rei d’Atenes. S’enamora d’Hipòlit, el fill de Teseu fruit de les primeres núpcies amb Antíope.
Ritsos ens convida a capbussar-nos en tot el que aquesta figura ha representat al llarg del temps. Fedra i totes les Fedres. I la d’avui dia, també necessita agafar el camí de l’alliberament, allunyar-se de l’encotillament dels costums i del que s’espera d’ella, i així bastir una heroïna que deixarà brollar la part més sensual, íntima i salvatge.
Una tragèdia en estat pur. Un oceà de paraules que avança imparable cap al seu destí amb la indicible –i ben còmplice– música electroacústica, i amb dues cantants líriques com a cor i ombres de Fedra.

El compositor Juan Jurado ha obtingut per Fedra la Beca per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals, de l’arquitectura i el disseny, de les arts escèniques, de la música i del pensament de l’OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural)

Amb el suport de
Région Occitanie / Pyrénées – Méditerranée  – Conseil Départemental des Pyrénées-Orientales  – Generalitat de Catalunya – Institut Français de Paris + Occitanie –  Mairie d’Alénya – Occitanie en Scène – Fabra i Coats, Fàbrica de creació, Ajuntament de Barcelona – Fundació PHONOS – Institut Français de Barcelone – Fundació Joan Brossa – Ligue de l’Enseignement des Pyrénées-Orientales.