• Eterns profetes de la fatalitat és una instal·lació audiovisual creada pel col·lectiu Urati laboratori i l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Escola Eixample al voltant del concepte de catàstrofe.
• El projecte s’emmarca dins de Creadors EN RESiDÈNCiA, un programa ideat per Institut de Cultura de Barcelona i A Bao A Qu que introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador amb els estudiants.

Una llauna de refresc triga deu anys a descompondre’s.
Una bossa de plàstic, al voltant de mil cinc-cents.
Els residus nuclears triguen més de dos milions i mig d’anys.
Un cos humà, tan sols uns quants mesos.

Aquesta botànica de la mort i la degradació és en part la causant que no siguem capaços d’apreciar els nostres actes perpetrats a la natura.

Eterns profetes de la fatalitat és una instal·lació audiovisual que busca afrontar la següent pregunta : com materialitzar la idea de la catàstrofe? En el món que habitem hem crescut amb la idea d’una catàstrofe imminent, on el futur només és un camp en ruïnes. Aquesta idea paralitzadora actua com una àncora de la imaginació, que impedeix sovint que noves generacions puguin imaginar nous futurs possibles.
Aquesta proposta pretén ser un espai de reimaginació. Un territori concebut perquè, a través de la nostra presència, intentem ser conscients de la nostra afectació a l’entorn. Partint de la perspectiva que poden tenir sobre aquest fet un grup de persones nascudes ja al segle XXI, l’objectiu del projecte ha estat aprofundir en nous imaginaris que permetin reflexionar sobre les crisis del nostre temps. Com pensar en les catàstrofes que estan per succeir, quan ja les habitem i fugir de la paralització que aquestes ens provoquen?

Eterns profetes de la fatalitat és una creació d’Urati laboratori i l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Escola Eixample en el marc de Creadors EN RESiDÈNCiA. Un programa desenvolupat per l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona que introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador amb els estudiants. 

SOBRE LA PROPOSTA
Durant el curs 2022-23, Urati laboratori (Albert Chamorro, Marta Lofi i Sergio Camacho) ha estat treballant en un procés de creació al voltant de la idea de la catàstrofe. Partint de la perspectiva que poden tenir sobre aquest fet un grup de persones nascudes ja al segle XXI, l’objectiu ha sigut aprofundir en nous imaginaris que permetin reflexionar sobre les crisis del nostre temps. Com pensar en les catàstrofes que estan per succeir, quan ja les habitem i fugir de la paralització que ens provoquen? A partir d’aquest posicionament, i durant tot el curs, Urati ha generat espais de creació per imaginar de forma col·lectiva la percepció que les alumnes poden tenir sobre aquest fet, sempre enfocant-ho des d’una perspectiva crítica i política.
Per dur a terme aquest procés de creació, hem fet servir les eines habituals d’Urati, tot generant una investigació artística basada en tres eixos: el visual, el poètic i el sonor. Treballant amb dinàmiques de petits tallers dividits per sessions, em anat aprofundint en cada un d’aquests tres eixos, sempre amb la idea de la catàstrofe com un catalitzador de l’acció i la reflexió.
El resultat final es una instal·lació audiovisual, que barreja les eines i conceptes de la realitat virtual, les maquetes de paisatges, la literatura apocalíptica i els ambients sonors, tot per realitzar una aproximació poètica dins un viatge sensorial a les catàstrofes que estan per succeir.
Blog del procés de creació de la instal·lació