Autòpsia / Autoritat son dues activitats vinculades a l’exposició “Autopenetració. Eugenio Barba / Odin Teatret”, que es pot visitar a La Virreina Centre de la Imatge fins al setembre, comissariada per Roger Bernat i dedicada a la companyia danesa i noruega Odin Teatret. Així doncs, aquestes dues activacions es podran experimentar al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, dins del marc del Festival Grec 2025.

AUTÒPSIA, una exposició oral de Roberto Fratini
Fàustic i punyeter, ningú no sap millor que l’actor de quanta submissió s’alimenta l’alliberament de la creativitat. Tots els «mètodes» del segle han pretès que els obrers de la mentida fossin amos dels seus mitjans de producció ―i dignes de mentir. La veritat interior i la fràgil tasca introspectiva per trobar-la conformarien, plegades, una competència igual de moralitzadora que la de la feina manual en la cosmovisió marxiana: aquesta maniobra de redempció ètica de l’art com a feina ocuparia pràcticament tot el camp discursiu de les avantguardes històriques. Stanislavski va ser, en certa manera, el profeta del paradigma d’autoexplotació que hi havia amagat entre els plecs de la dictadura del proletariat i que es desplegaria de la manera més radical no ja en l’epopeia de masses de la revolució socialista, sinó en el lirisme individual del subjecte finalment alliberat i lliure de sincerar-se, carn de canó del paradigma neoliberal.

Les dues instàncies que conformen el títol del text principal de Stanislavski, «Rabota aktiora nad soboi» (El treball de l’actor sobre si mateix), anuncien la infinita disponibilitat del subjecte postmodern ―emancipat, únic, umbilical, hipersensible i creatiu― per prostituir la seva intimitat, per deixar-se precaritzar en nom de l’autonomia, per manipular-se amb una energia que depassa els somnis humits de qualsevol manipulador exogen: se sincera a preu fet a les arenes on competeixen les noves subjectivitats de luxe mentre menteix (i es menteix) com respira.

AUTORITAT, una exposició performativa de Roger Bernat, Søren Evinson i Toni Cots
A escena es troben Toni Cots, actor entre 1975 i 1984 de la companyia nòrdica Odin Teatret, i Søren Evinson, performer. Cots és aliè al que li espera a la performance, però es lliura sense reserves a les indicacions del seu jove deixeble. La interacció entre tots dos es converteix en un joc de confiança i vulnerabilitat que transita els tabús en matèria de comportament socioafectiu que animen l’actual retòrica de les cures. A través del contacte entre mestre i deixeble, Cots no només reviu com a actor, sinó que es lliura a la història d’un art que desborda manipulació, explotació i sotmetiment psíquic. Evinson, per la seva banda, suplanta el mestre per assolir la cota d’amoralitat, passió i prepotència que és indefugiblement funcional a la recerca de la bellesa de l’últim segle de creació teatral.

Autoritat és un dispositiu que mostra la disponibilitat infinita de l’actor a exposar-se i la carismàtica tendència del mestre a manipular. Capaços tots dos de sacrificar-se per complir amb el decàleg d’expressivitat i veritat exigits, són víctimes d’ells mateixos i han après a ser-ho sent víctimes de tots els seus mestres.