El passat mes de setembre s’inaugurà el projecte ‘Ganivet’ de Laia Estruch a la seu de la Fundació Joan Brossa, un projecte de recerca creativa que pretenia rellegir l’obra del poeta des de la contemporaneïtat i la multidisciplinarietat. Amb aquesta iniciativa la Fundació feia un pas endavant a l’hora de promoure noves pràctiques i maneres d’interactuar amb l’univers brossià. A la vegada, el fet que Estruch activés una cadena de baules creatives, donava pas a un gest democratitzador en què els creadors residents a la Brossa eren els responsables d’escollir i de passar el testimoni a un altre agent que fos capaç d’habitar l’espai, d’apropiar-se de l’obra de Brossa i d’acostar-nos, des de l’apropiació, al llenguatge que li és propi.
La pandèmia ha prorrogat la presència del projecte ‘Ganivet’ a l’espai expositiu de la Fundació fins a l’estiu i s’està treballant amb l’artista per tal d’activar l’escenari mòbil que penja del sostre de la sala amb la voluntat de connectar-hi des de la veu i des del cos, tot promovent l’experiència viva i del directe, en contacte amb la peça.
De forma paral·lela, la segona baula de la cadena ja està treballant en la propera proposta que es presentarà al ‘Gabinet Brossa’. Es tracta de Lola Lasurt (Barcelona, 1983), una creadora que analitza el passat més recent, el final del franquisme i la transició democràtica, des d’una perspectiva autocrítica, i que reorganitza la historiografia per mitjà d’una recerca de fonts que la porten a la idea d’actualització benjamiana. Els resultats d’aquest procés es formalitzen per mitjà de la instal·lació pictòrica, el vídeo, treball editorials i processos col·laboratius.
Lasurt ha iniciat un procés de registre documental de peces escèniques de Brossa i d’obres teatrals d’altres autors portades a escena per una xarxa de grups i de companyies de teatre en acció durant el període històric que sempre revisita. El punt de partida del projecte és el llibre de Xavier Fàbregas De l’Off Barcelona a l’Acció comarcal. Dos anys de teatre català 1967-1968, una publicació que, per atzar i des de la Fundació, va arribar a les mans de la creadora. Els objectes trobats casualment també són recurrents a l’hora d’activar els projectes creatius de la barcelonina. D’alguna manera, la reactivació del passat és, per a Lasurt, una manera de comprendre millor el present. És per això que, des del teatre català de finals dels seixanta i principis dels setanta, el segon ‘Gabinet Brossa’ traduirà de forma artística tot aquest imaginari.
*Collar de cranis, de Joan Brossa, representat al Teatre Romea l’any 1967. Imatge cedida per la propietat del Teatre Romea.
