Lucia Del Greco dirigeix aquest viatge fragmentat i ambigu que busca la compenetració voluntàriament desencaixada entre el món humà, l’animal i el vegetal.

La directora Lucia Del Greco s’endinsa en l’univers poètic de Dolors Miquel per explorar grans qüestions del món on vivim, com són la identitat, la incomunicació, la presència de la mort. A partir de desdoblaments sonors i corporals, Mata’m psicosi explora la fragmentació, la transmigració i la psicosi. Entre la filosofia grega de Plotí i de Lacan, Mata’m psicosi dirigeix una mirada crítica a una societat que es desintegra, i ho fa buscant la compenetració voluntàriament desencaixada entre el món humà, el món animal i el món vegetal.

SINOPSI 
Aquesta és una invitació a entrar en un món bucòlic, voraç, psicòtic; una invocació a perdre’ns en el salt d’una realitat a l’altra, sense un centre clar com a referència; és una festa on els convidats tenen cossos d’humans, de peixos, de cavalls i de cabres. En aquesta investigació escènica, el fragment agafa legitimitat i es converteix en una estructura que ens fa moure en els nostres laberints identitaris privats.

SOBRE “MATA’M PSICOSI”
Dolors Miquel es defineix a ella mateixa com “una súbdita de la poesia, una enamorada del coneixement, una rapsoda visceral i una mamífera espiritual”. I Mata’m psicosi és una porta d’entrada que ens convida a reconèixer-hi tots aquests atributs: és l’obra d’una autora posseïda. Dins de la seva psicosi lúcida i delirant: “Socorre’m món no humà”, demana a crits l’autora, que també viu la seva particular metamorfosi quan de Dolors passa a convertir-se en Lola, canviant així el seu nom artístic. Aquest canvi coincideix amb el temps d’escriptura de l’obra Mata’m psicosi: la transformació es va produir aproximadament entre el 3 de juny de 2021 i el 12 de març de 2022, “moment en què reprèn l’ésser Dolors en una torsió metafísica impossible per a ments euclidianes”.

LUCIA DEL GRECO
Directora i dramaturga italiana que treballa entre Roma i Barcelona. Ha estudiat Literatura i Filologia a la Universitat La Sapienza i ha continuat la seva carrera acadèmica amb un doctorat en Literatura Comparada a la Universitat d’Oxford. També ha estudiat escriptura i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha adaptat i dirigit “Heart’s Desire” de Caryl Churchill (Teatre Tantarantana & Sala Beckett, 2022), ha dirigit “Els Encantats” de David Plana (Sala Beckett, 2023), juntament amb un grup de divuit adolescents ha creat l’obra “Si no puc ballar no és la meva revolució” (Teatre Lliure 2024), i ha estat seleccionada com a directora per al projecte Emerging European Dramaturgy al Teatre Nacional de Catalunya en col·laboració amb la Comédie de Reims, França (Comédie de Reims, 2024). Actualment, està treballant en l’adaptació i posada en escena de “Pura Passió” d’Annie Ernaux, que s’estrenarà al festival Temporada Alta a l’octubre i farà temporada pel novembre al Teatre Akadèmia (Barcelona).
Ha estat guardonada com a Artista Revelació als Premis de la Crítica d’Arts Escèniques el 2023.

DOLORS MIQUEL I ABELLÀ
És poeta, escriptora i professora d’ensenyament secundari.
Entre els nombrosos llibres de poemes en català, destaquen: El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Transgredior (1999), Haikus del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004) i Missa pagesa (2006). En la narrativa destaquen Maruja Reyes soc jo (1992), i l’assaig de poesia catalana medieval: Cap home és visible (2010).
Al llarg de la seva carrera ha obtingut diferents premis: Premi Rosa Leveroni (1989), Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005), Premi Gabriel Ferrater (2006) i Premi Alfons el Magnànim València de Poesia (2011 i 2012).