La contemporaneïtat de Joan Brossa possibilita un acostament de les noves generacions a la seva obra, gràcies a referències temàtiques i iconogràfiques properes en el temps. L’ús de la imatge o la grafia per expressar idees és proper al món actual, presidit pel missatge mediàtic, però a més, l’obra de Brossa força a la reflexió, perquè posa l’èmfasi en allò que hi ha al darrere del més evident.

La poesia visual de Joan Brossa camina cap a l’abstracció deixant de banda tot allò que és superflu per tal de comunicar els conceptes de la manera més pura possible. Aquest alliberament fa que els seus poemes visuals provoquin un fort impacte i reclamin el diàleg amb el receptor perquè és aquest qui acaba de donar sentit al poema. Per aquest motiu, treballar Joan Brossa a l’aula, tant a partir dels poemes de text com dels visuals o els objectes s’ha de convertir en una oportunitat de diàleg amb l’alumnat. Per això mateix, interpretar poemes de Brossa o revisar-ne processos creatius, no pot ser mai una imposició, sinó un exercici de la mateixa llibertat creadora. D’altra banda, Brossa fa poesia a través del joc, l’atzar, la ironia i l’humor. D’aquesta manera, aposta per mirar la realitat des d’una altra perspectivava i ens invita a reflexionar-hi. Així doncs, la primera orientació bàsica és cedir la paraula a l’alumne i acompanyar-lo en la tasca d’interpretació i creació dels poemes.

En un segon estadi, caldria anar més enllà del sentit estricte del poema. El poema és el punt de partida per descobrir altres coses: qüestions socials, polítiques, històriques, aspectes de la quotidianitat, reflexions sobre l’acte de creació, la ciència o naturalesa, referents cinematogràfics, artístics, etc. El professorat ha d’aprofitar els temes i al·lusions dels poemes per convertir-los en una autèntica escola d’aprenentatge de la vida, de la història, de la llengua i de l’art i per afinar el sentit crític davant el que ens envolta. Brossa era un apassionat de la llengua i sempre la treballà amb rigor. Però, a més, reflectí en la seva obra una gran reflexió sobre el significat de les paraules. Usà a bastament el diccionari. Així mateix, la passió per la llengua el portà a recollir en la seva obra una gran quantitat d’expressions populars, refranys, girs, etc. Sempre que el poema s’hi presti, cal formular propostes que explotin aquest tresor patrimonial que avui dia s’està perdent.

L’amplitud de temes i mecanismes que l’obra brossiana posa en joc permet connectar amb els gustos de l’alumnat i amb els objectius pedagògics de qualsevol dels nivells educatius. En qualsevol cas, creiem que el que no es pot perdre mai de vista en el treball amb poesia de Joan Brossa és l’aspecte creatiu i reflexiu alhora, que abraça la seva obra. El joc és un element fonamental per motivar l’alumnat, però sense oblidar mai l’altra faceta reflexiva, que ens permetrà fer-los créixer.