Segueix-nos al:            
 
 
Biografia


Els anys setanta

Els anys setanta representen la sortida al carrer, de manera àmplia i popular, de l’obra de Brossa. Brossa tingué l’oportunitat que esperava per publicar i donar-se a conèixer. El 1969 havia aconseguit publicar El saltamartí, un poemari escrit el 1963, però la censura havia mutilat força el llibre. Les seves relacions amb l’oposició política i, més concretament, les seves simpaties amb el PSUC, li facilitaren la publicació dels llibres que tenia al calaix. L’any 1970 sortia a la llum Poesia rasa en el segell Ariel. Es tractava d’una selecció de disset poemaris escrits des del 1943. Aquest fet li facilità l’entrada a l’acadèmia de manera que el 1973 Jordi Castellanos l’incloïa a la Guia de literatura catalana contemporània.

 Poesia rasa, 1970Poemes de seny i cabell, 1977Rua de llibres, 1980


Paral·lelament sortiren al carrer dos nous volums a Editorial Ariel, els quals eren la continuació de Poesia rasa i que, com aquest, eren seleccions de llibres: Poemes de seny i cabell, 1977 (poemaris escrits entre 1957 i 1963) i Rua de llibres, 1980 (poemaris escrits entre 1964 i 1970). Un cop més, doncs, quedaren llibres inèdits que, de fet, malgrat publicar molt en els darrers anys, Brossa mai pogué acabar de veure editats.

           

El cas del teatre fou, en canvi, més endreçat i es publicà cronològicament entre 1973 i 1983 com a Teatre complet (a Edicions 62) gràcies a l’ajuda inestimable de Pepa Llopis, la dona de Josep Centelles, els quals sempre havien donat suport a la poesia escènica de Brossa i n’havien propiciat la representació. L’edició fou possible gràcies a Xavier Folch i a Xavier Fàbregas, que en preparà els textos i hi escriví una introducció impecable. Malgrat aquests esforços i, tot i que durant els setanta hi hagué estrenes importants com Quiriquibú, el 1976, al Teatre de l’Aliança del Poble Nou per part d’aquells que després formarien el Teatre Lliure.

 

 

Quiriquibú, 1976


D’altra banda, els anys setanta suposen el coneixement de la poesia visual de Brossa per part d’un públic més ampli. Durant aquest any es llança de ple a aquest gènere i fa Poemes habitables, un conjunt de quaranta-quatre llibres de poesia visual, els manuscrits dels quals en gran part avui dia encara són inèdits. Així mateix, les primeres publicacions en aquest terreny: Quadern de poemes del 1969 i Poemes per a una oda del 1970 li serviren per connectar amb altres poetes de Catalunya, Espanya i Europa que es movien en aquest mateix camp. L’any 1971 participà en la primera mostra de poesia concreta a Catalunya, a la Petite Galerie de Lleida. S’hi exhibiren obres de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet. També el 1971 participaria en una exposició col·lectiva internacional a Nuremberg i Belgrad, a més d’una a Palma i a Girona.

                       Josep Iglesias del Marquet, Guillem Viladot i Joan Brossa a la Petite Galerie de Lleida, 1971. Fotògraf: Josep M. Puig de la Bellacasa

 


La repercussió de la poesia experimental anà també més lligada als àmbits artístics que no pas als literaris. Ho demostren les relacions de Brossa amb els diferents grups que sorgiren al voltant de l’art conceptual com el grup de Treball  o l’anomenat grup de Gràcia, format per joves pintors, escultors i poetes visuals que exposaren a la Sala Gaspar de Barcelona el gener del 1972. Aquest mateix grup edità l’any 1973 un llibre singular de Brossa, Pluja, que ha estat considerat una obra mestra de l’art conceptual. 
 

 



Poema visual, 1970-1975     O amb gruta, 1970-1975


L’any 1971 Brossa començaria a editar poemes visuals en serigrafia (Vuit pòsters poema). El 1975 foren els Tres pòsters poema i uns altre quatre Pòsters poema. El 1978 fou el Septet visual i el 1979, els Cinc poemes visuals de la galeria 491. A aquests tiratges força extensos s’afegirien les edicions populars del 1975 com Poemes visuals, editat per Edicions 62; les deu postals de poemes objecte editades per Llibres del Mall; l’edició facsímil de Novel·la; la d’Accions musicals; o l’any 1978 el volumet Poemes objecte, amb pròleg de Sir Roland Penrose i publicat dins la col·lecció «Gart», que aplegava els seus primers poemes.

D’altra banda, les seves col·laboracions amb artistes foren, en part, també més visuals. Dues de les suites visuals que havia fet l’any 1969, Nocturn matinal i Oda a Joan Miró, es convertiren en dos llibres de bibliòfil fets en col·laboració amb Tàpies i Miró, respectivament. L’any 1974 féu dos llibres amb Moisès Villèlia, en un dels quals (La cabaleta) també hi inclogué un poema visual, a més d’un sonet. D’una manera semblant, al llibre Tres Joans (començat el 1974 però editat el 1978) fet amb Miró per homenatjar Joan Prats, s’hi inclouen quatre poemes visuals de Brossa, a part d’un gran nombre de sonets intervinguts plàsticament per Miró.


Homenatge a Didó, 1975     Cartell de 1978 que l'any 1980 acompanyà el primer Carnaval impulsat per l'Ajuntament de Barcelona


Tota aquesta sortida visual al carrer culminà amb la producció de cartells i ben aviat, l’any 1975, li demanaven un primer cartell per al Tercer Festival de Titelles de Barcelona; el 1977 se li'n requeria un altre per a la manifestació cultural Nadal al soterrani; i el 1978, per al primer carnaval que havia de celebrar l’Ajuntament de Barcelona després de la dictadura. A partir d’aquí, les sol·licituds per a diferents tipus de manifestacions populars o culturals foren contínues.

A finals del seixanta, Brossa comença a fer poemes objecte, els quals exposarà a partir del 1972. L’any 1977 al Museu de Granollers exhibirà poesia visual i objectual al costat de Tàpies i Miró. També portà poemes dels dos tipus a les Setmanes Catalanes de Berlín del 1978, on participà amb la lectura de poemes i la representació de Suite bufa. I a partir d’aquí ja es convertí en un assidu de galeries d’art.

 

La xarxa de relacions durant aquest període fou amplíssima. Amb el grup del Mall hi hagué una forta relació, especialment amb Ramon Pinyol i Maria Mercè Marçal, que venien sovint a casa seva. També escriví per a les exposicions de molts artistes compromesos joves que buscaven altres camins, com ara Antoni Muntadas, Antoni Mercader, Joan-Pere Viladecans, Robert Llimós, Benet Rossell, Jaume Xifra, Alfons Borrell, Jaume Plensa, etc. A poc a poc Brossa es convertia en el referent més clarivident de l’art compromès d’avantguarda. Fins i tot en la literatura, era cridat al Price dels Poetes l’any 1970 o al Gespa-Price fet a la Universitat Autònoma l’any 1975 al costat de Pere Quart, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, etc. En el terreny artístic, la seva categoria i criteri foren reconeguts en ésser nomenat patró de la nova Fundació Miró l’any 1971 i a partir del 1977 formà part de la Junta d’activitats.

També foren anys d’organització de les forces catalanistes i d’esquerra. Brossa participà en esdeveniments com ara la tancada a Montserrat (1970) i la seva poesia es féu ressò de tots els esdeveniments polítics del país. El compromís de Brossa fou sempre ben evident. L’any 1979 recollí una sèrie de poemes censurats i d’altres que mai no havia publicat en una antologia ben particular, Antologia de poemes de revolta, un compendi de poemes reivindicatius, en una línia molt diferent de l’anomenada poesia social. D’altra banda, també cal destacar les seves col·laboracions a la revista Nous horitzons. Tanmateix el compromís anà més enllà fins al punt de deixar el seu estudi de Balmes a militants comunistes en les èpoques de finals dels seixanta i primers setanta.

 

 Quant a la vida personal, els setanta representen un gran canvi per a Brossa, ja que per primera vegada inicià una vida en comú amb una parella, quan l’any 1972 Pepa Llopis li oferí de viure plegats en un nou bloc de pisos fet per Òscar Tusquets al carrer de Gènova, molt a la vora de l’hospital de Sant Pau on ella treballava. Amb la Pepa, en Joan aconseguí l’equilibri emocional, però, a més, a partir d’aleshores, un cert ordre s’instal·là en la seva quotidianitat. La companya es convertí alhora en la seva secretària i la impulsora de la seva obra i, gràcies a ella, augmentaren les edicions d’obra gràfica i d’objectes de Brossa.  

    Lluís M. Riera, Joan Brossa i Pepa Llopis a la presentació del llibre U no és ningú l'any 1979. Fotògraf: Martí Gasull



 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat