Segueix-nos al:            
 
 
Biografia


Dau al Set

L’època de Dau al Set s’inicia per la suma d’una sèrie d’amistats. Primer seria Arnau Puig l'any 1943. Amb Joan Ponç es conegueren l’any 1946 mitjançant el fill d’un farmacèutic. Així començà una amistat que donà uns fruits artístics i literaris de gran valor. El pintor no havia experimentat l’automatisme, però Brossa li ho suggerí. Ponç ho va provar, i un dia es presentà, esverat, a casa de Brossa i li digué: «Escolta, vine, perquè t’haig d’ensenyar els últims treballs, jo mateix estic sorprès». Segons el poeta, el pintor «per fi havia fet saltar el tap de la bassa». Tot això motivà que es fessin grans amics. La unió que hi hagué entre ells dos durant aquella època (fins que el pintor se’n va anar al Brasil el 1953) fou molt intensa. De vegades passaven nits senceres xerrant en un banc de la plaça de Molina. La febre creadora que els envaïa podia donar lloc a pintures i poemes amb una gran afinitat.


Grupo fundador de Dau al Set    Portada de la revista de Dau al Set, 1948



En una excursió pel Montseny l’any 1946, Brossa, Puig i Tormo decidiren de fer la revista Algol. Hi col·laboraren també Ponç i altres artistes. Només en va sortir un número. Ponç i Brossa es van encarregar de trobar possibles compradors i així van conèixer Modest Cuixart i Antoni Tàpies. L’amistat amb Tàpies se sumà a la de Ponç. En aquest cas, fou la música i l’admiració per Wagner i Brahms el que els uní.

 Autoretrat de Tàpies i portada de la revista Dau al Set



Tota aquesta colla d’amics es reunien a casa d’en Joan-Josep Tharrats, que era l’únic que estava casat en aquella època i a qui havien conegut en haver-los comprat el número d’Algol. Un dia del 1948 Tharrats els va convocar i els proposà de fer una revista. Ell s’encarregaria d’imprimir-la i de distribuir-la. Buscaren, doncs, un títol. I Brossa fou el que d’una manera inconscient donà el nom de Dau al Set a la revista.

 



Pel que fa a la col·laboració de Brossa, tot i que ell era dels que pensaven que l’autèntic Dau al Set fou el de la primera època (1948-1949), s’allarga a través dels anys i arriba fins al 1953. Malgrat això, les divergències aparegueren des del primer moment. La contribució de Brossa a la revista és bàsicament literària. Hi publicà sonets, romanços (una part dels Romancets del dragolí, del 1948, fou editada l’any 1950 pel segell Dau al Set, amb dibuixos de Ponç), proses (entre les quals, els coneguts oracles dedicats als tres pintors) i, sobretot, obres de teatre (El crimNocturns encontresEsquerdes, parracs i enderrocs esberlant la figura i La mare màscara). D’altra banda, alguns números són autèntiques simbiosis literàrio-plàstiques amb Joan Ponç (gener-febrer del 1949 i abril del 1950).

Dibuix de Joan Ponç i mots de Joan Brossa, Dau al Set, gener-febrer 1949

L’esperit dadaista presidí una part de Dau al Set, especialment en els seus inicis, per la voluntat de trencar amb tot. En el cas de Brossa, l’absurd es relacionava tant amb el transformisme màgic a què ell fou sempre tan aficionat com amb un realisme desconcertant. D’aquest primer període Dau al Set que arriba fins al 1951, podem deduir l’absoluta centralitat de la figura de Brossa, la coneixença d’un nucli molt ampli de persones vinculades a tot tipus de disciplines artístiques i l’inici d’una vasta carrera literària que anava des del sonet al teatre passant per les proses, els poemes curts, les odes, els guions de cinema i l’experimentació plàstica, encara que aquests darrers, en menor mesura. En aquest camp cal destacar la participació en la primera exposició del grup Dau al Set a la Sala Caralt l’any 1951, amb tres poemes experimentals.

  
Poema experimental, 1947   Poema experimental, 1950   

     

 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat