Segueix-nos al:            
 
 
Biografia


La formació

La família el pressionava perquè treballés però ell no tenia ganes. L’únic que li interessava era continuar l’evolució literària que havia iniciat de la mà d’Enric Tormo, un impressor que va conèixer a Salamanca. I aquesta cadena que començà amb Tormo, continuà amb el pintor Manuel Viusà i acabà amb Josep Vicenç Foix. Quan Brossa anà a veure'l, li ensenyà una llibreta amb imatges hipnagògiques i Foix li recomanà que estudiés català perquè feia faltes d'ortografia i que fes sonets per tal d'adquirir un domini del llenguatge.  

 

Joan Brossa conversa amb J.V. Foix l'any 1993. Fotògraf: Gustavo Nacarino


Per poder llegir literatura catalana, anava els diumenges al mercat de Sant Antoni, on conegué Manuel de Pedrolo. Els diumenges a la tarda acostumava anar a casa de Foix, on coincidia amb altra gent. Entre els assistents va congeniar especialment amb el poeta Carles Sindreu i amb Josep Carbonell, que havia estat en la iniciativa de l’Amic de les Arts de Sitges. Un dia del mateix any 1940 Foix va portar Brossa a casa de Joaquim Gomis, prop de la plaça de la Bonanova. Allà va trobar Joan Prats, el qual convidà Brossa a anar a la seva botiga de barrets del carrer de Ferran. L’amistat fou immediata i mútua. També fou a casa de Gomis que conegué Joan Miró l’any 1941. De seguida simpatitzà amb ell. Segons comentava, el primer que li preguntà era com s’ho feia per alliberar el subconscient, i Miró va respondre: «Tan bon punt em poso davant d’una tela, entro en trànsit. El fet de pintar ja és suficient».


Presentació del llibre U no és ningú a la Galeria Joan Prats l'any 1979. Fotògraf: Martí Gasull




Poema experimental, 1942   Poema experimental, 1941     

La vida quotidiana d’aquells anys era força monòtona i ho continuà essent durant força anys. La família s’havia traslladat a viure al carrer de Muntaner però guardaven el pis d’Alfons XII per a una cosina que s’havia de casar. Brossa s’hi estava durant el dia, llegint i escrivint. Havia iniciat el seu camí de poeta i ja no l’abandonaria mai. A part de les imatges hipnagògiques, l’any 1941 es llançava a l’aventura del sonet. El primer llibre és La bola i l’escarabat (1941-1943), al qual seguí un altre recull similar, Fogall de sonets (1943-1948), que arribaria ja a l’època de Dau al Set. Però el sonet no fou l’únic camí que Brossa experimentà en aquells anys primerencs. De 1941 i 1942 són els primers poemes «experimentals»


El 1944 escriuria la seva primera obra de teatre El cop desert. D’aquest període de formació també és el primer objecte de Brossa, un autèntic objet trouvé, un tros de cartó arrugat trobat a les escombraries i que tenia tota la forma d’una escorça. Era el 1943. 


Escorça, 1943

Fins al 1946 llegia, aprenia, i sobretot escrivia. La poesia i el teatre foren els dos eixos a partir dels quals canalitzava la seva creació. Després d’haver escrit molts sonets, el 1944 començà a expressar-se també en proses. Tots els gèneres, doncs, s’entrecreuaven i totes les formes eren vàlides per expressar de diferent manera tot allò que portava dins. Com sempre repetí Brossa eren: «les cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt».               



 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat