Segueix-nos al:            
 
 
Biografia


Guerra civil


Durant la guerra, la tieta Antonieta, que vivia al pis del carrer d’Alfons XII, marxà a França i Brossa s’encarregà de guardar-li el pis. Això li donà una certa llibertat. Actuava de franc com a mag en diversos centres d’Esquerra Republicana, al Teatre Bosc, a la rambla del Prat. Ho feia vestit de xinès amb el nom de Wu. El vestit i l’utillatge els havia aconseguit gràcies al seu cosí Mario. I els diners que necessitava, els agafava de casa. 

Arribà el moment que la República cridà la lleva de Brossa, però la família li recomanà que no s'hi presentés. Fins que no li tocà més remei. Va fer la instrucció preliminar als terrenys de Piscines i Esports. Després el traslladaren a Campdevànol. Al poble, el 1938, Brossa s’hi estigué uns tres mesos. Els diumenges anaven al cine a Ripoll. D’allà fou traslladat a Baldomar, al Montsec, en el front de Lleida.

En els seus records, Brossa subratlla la mala organització, així com els moments de perill que hi va viure per culpa de la seva poca destresa. Malgrat això, confessa haver viscut moments molt macos i divertits. A partir d’un episodi militar, Brossa va escriure el seu primer text. La publicació era del mes de juny del 1938. La guerra acabà, tanmateix, molt aviat per a Brossa, ja que fou ferit en un ull, com explica al poema "La batalla del Segre o la segona naixença". 


Contra l'oblit, som!, 1988. Poema urbà de Joan Brossa al poble vell de Corbera d'Ebre


Del front, el traslladaren a un hospital de campanya i d’allà, a Barcelona. De resultes d’aquest fet li quedà una cataracta traumàtica per a tota la vida. El gener del 1939 Brossa es presentà a les autoritats militars un mes després. El van declarar útil i el van assignar a serveis auxiliars, però fora de la ciutat. El van destinar en un comboi a Salamanca. Eren una colla de catalans. Com que s’avorria, va demanar destí i li tocà fer d’assistent per a un tinent, amb qui es va fer amic. Li va explicar que feia jocs de mans i que li agradaria d’actuar i el militar li va aconseguir una actuació en un festival organitzat a Ciudad Rodrigo. El jove Brossa demanà a la família que li fessin arribar els atuells i el vestit i així fou anunciat com a Wu en aquell festival.

 



LA BATALLA DEL SEGRE O LA SEGONA NAIXENÇA

 

Les bombes cauen sorollosament.

No faré una narració detallada de l’atac.

A la platja hi ha un grup de tancs abandonats que cal recuperar

i nombrosos cadàvers completament en descobert.

Les nostres forces han tingut moltes baixes en apropar-se al riu.

Passen ferits conduïts en llitera.

Se senten detonacions i gemecs.

Al meu costat el comissari enfoca els prismàtics cap a una masia

que es veu a l’altra banda del riu.

Les màquines obren foc, l’enemic localitza les descàrregues

i afina la punteria.

Les morterades ja cauen a prop.

El pont és ple d’impactes.

M’he salvat per un pèl.

Passen riu avall cadàvers i restes de passeres i baranes.

 

Cada nit continuen les escaramusses

per rescatar els tancs, amb pèrdues.

Els morters tornen a la mateixa.

Una nit, pels volts de les dotze,

vaig néixer per segona vegada.

Estic sol voltat

de sacs en un lloc d’observació.

Una veu crida Joan.

Reculo a la trinxera i, en constatar

que no hi havia ningú, incideix

al lloc on era abans una bomba

que, en fer falla l’espoleta,

m’omple de fum i olor

de rostit. Em xiulen

les orelles. Després

sóc traslladat, estès

en una llitera,

i miro, com puc, el firmament.

(Com a Wotan, la sapiència

em costa un ull de la cara.)

 

L’endemà crec que el bombardeig de l’artilleria va continuar

seguidament des de la matinada.



Joan Brossa, 30 Divisió, 1950

 

 
 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat