Segueix-nos al:            
 
 
 
OBRA. PARAULA

Joan Brossa començà escrivint imatges hipnagògiques durant el període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola. La coneixença i els consells de J.V.Foix el portaren a encaixar aquestes imatges en l’estructura del sonet. La producció de formes tradicionals de Brossa és extensíssima. D’altra banda, l’any 1950 donà un tomb important. Gràcies a les xerrades amb João Cabral de Melo, poeta brasiler que aleshores era a Barcelona, la seva poesia esdevingué més compromesa i més acostada a la realitat del carrer. Finalment, caldria indicar que Brossa practicà també la prosa, tant en textos creatius de ficció com en textos circumstancials o d’opinió.
1997
Volem viure plenament en català

Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.

Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l’agitin pensaments
ni idees.


El saltamartí, 1963

Preludi
1994
Ruixat de lletres
1967
Poema objecte

Oh Poesia, emmotlla en els avenços
L'orgull de poder dir company o pàtria;
Els rics detalls han envelat les fustes
Dels brots del cant.

Cada hora modifica't, Poesia;
Fes campejar severa fantasia
Amb l'escalfor de l'esperit del poble
Del meu país.

L'art del carrer on has estat bastida,
L'escultura del ferro que afaiçones,
No els vols un quadre mort. De vida intensa
Forja el record.

Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca,
Poetes de la mel i la melassa,
Capells de copa groga i cementiris,
Productes bords.

Treu-te la cucurulla dels diumenges,
Posa't a lloc i reparteix els gustos
Per al coronament d'un goig estètic
Amb vida al fons.

Sigues mestressa amb seny en la manera
De referir-te als homes i a les coses;
Constant corrent de brisa, ret justícia
A pobres flors.

Torna, amor meu, integra't a les vides,
Uneix les fletxes a la senzillesa;
Deixa de banda els fòssils de les bèsties
Fets de més tro.                                             

Enrotlla't al meu cos. Però il·lumina,
Com el feix lluminós d'una lent clara,
La molta empenta d'aquest sol concepte:
La Llibertat.


El pedestal són les sabates, 1955                 

 
 
 

 

A la poesia
1986
Alfa

Esteneu la detonació d’aquest
poema; després calleu
i diluïu-lo en el silenci
original.


Cau de poemes, 1960

Esteneu la detonació d'aquest...

No es tracta de textos on ja hi ha hagut
una intenció poètica; m’interessen textos
neutres, funcionals, que jo puc convertir
en poètics pel fet d’haver-los triats.


Poemes públics, 1974-1975

No es tracta de textos...
1994
43a Fira del llibre d'ocasió antic i modern

No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d’un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s’han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.


Sumari astral i altres poemes, 1997

 

El mirall a la pista
1986
Contes
1967-1978
Elegia al Che

La boira ha tapat el sol.
Us proposo aquest 
poema. Vós mateix
en sou el lliure i necessari
intèrpret.


El saltamartí, 1963

Poema
1989
La clau de la clau

A tu, qui
siguis, t’invito a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.


Els ulls i les orelles del poeta, 1961­­­­­­­­­­­­

Poema

Darrera la pèrgola amb plantes
enfiladisses entrareu en un altre
jardí destinat a col·leccions
d’arbres i arbuixells.

(He agrupat lletres de manera
que formin mots i després
he aplegat els mots en una
frase que esdevé el poema.)


Askatasuna, 1969-1970

 

Jardí de mots
1970
Poesia rasa

–Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

¡quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has fet de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!–

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa.


Antologia de poemes de revolta (1943-1978), 1979





 

Final
Algol, 1947
Tres poemes purs
1950
Poema experimental

També ens dolem, companys, d’un fat advers.
Els catalans tenim com a premissa
els nostres drets. Sotrac de l’univers,
poc heu trobat un cafre més de missa

que el castellà enemic; ens ha negat
les llibertats i la bandera: roba
costums i llengua al poble enderrocat
una conxorxa vella sempre nova.

Ben per damunt d’idees veig llavors
que en els conflictes formem una força
que acosta ateus i crèduls sense esforç
i que ningú no trenca i res no torça.

Entre els explotadors i els explotats,
només la lluita per les llibertats!


Antologia de poemes de revolta (1943-1978), 1979

Tríptic londinenc III. A la guerrilla irlandesa
1988 –1991
Homenatge a Miguel Hernández

La pobresa més degradant és la falta d’imaginació. L’home és presoner del límit de la forma. Però la imaginació ens permet d’explorar l’inconegut que ens envolta i superar les nostres limitacions; és una via que condueix als estrats més profunds de la voluntat. I això per a bé o per a mal. Perquè moltes vegades el vol de la imaginació no serveix d’altra cosa que per a caure de més alt. A finals del segle XX tenim ocasió de comprovar-ho.


Anafil 3, 1994-1997

 Febrer de 1995

La pobresa més degradant...

Molt diré
callant en aquest poema.

Que el silenci s’emporti la paraula
a la profunditat.

                        Octubre de 1960


Poemes civils, 1960

Molt diré...
1975
Molt

Després d’escriure el poema,
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.


Tarannà, 1975

Després...
1970
Poema visual
Poema objecte, 1967
Poema objecte

Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d’una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d’espasa a la sorpresa.

M’agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d’un pomer al clar de la llum.

Castellets de l’amor. Flames de ploma.
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d’un món

que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten plats.


Flor de fletxa, 1969-1970

Les teves mans
1970
Quadrat blau

Tancant el cicle, retorno a l’u,
ara, però, amb tots els coneixements.
Transcorren segles i segles.
Les civilitzacions se succeeixen.
Cal afegir al saber una
més ampla dimensió de l’ésser.
Els homes lluiten els uns contra els altres.
Posen la intel·ligència al servei de males coses.
A l’un el preocupen els sentiments
ordinaris de la gent extraordinària,
l’altre s’interessa pels sentiments
extraordinaris de la gent ordinària.
S’aturen. Els satisfà un esquema
i maten la facultat de sorprendre’s.
I és fàcil d’endevinar que vindrà el dia,
després d’erupcions i esquerdes,
que l’univers continuarà existint
sense l’home.


Suite tràmpol o el compte enrera, 1992

 

(1) X
Una temptativa de comunicació
a partir del grau zero de l'escriptura.


Passat festes, 1993-1995
Radiografia dels poemes
1971-1982
Poema visual
El que em molesta de les competicions
és que sempre es tracta de guanyar
o de perdre i no tant només de córrer
amigablement una petita aventura.


Mapa de lluites, 1979-1984
Tant se me'n dóna
Entrevista a Joan Brossa
1980
Carnaval
S'inicia la primera claror del dia.
Un triangle i el nombre dos.


Un, i no dos, 1959-1960
Poema
1974
Desmuntatge
La pedra resta prop d'un camp,
un pont per acabar travessa el riu,
part d'enllà hi ha un hostal sense pou
i tot el dia busquen l'aigua a l'altra banda.
(Catalunya)


Poemes civils, 1960
Endivinalla
Això
són sons del llenguatge que aplica
el poeta per expressar
el món exterior, però
el que retenen no és
sinó una abreviació
morta.

Digueu al lector
que obri el paper i es doni
a aquest truc de
fantasmagoria.


Cau de poemes, 1960
Explicació
1970-1978
Poema visual
Jo sí que t'hauria estimat de debò. Jo t'hauria estimat... Sí... Hauria estat el més bonic de la vida. (Es tira al sofà desfeta en plors.) Hauria estat el més bonic de la vida... (Continua enraonant entre sanglots, però no se l'entén.) ...Petites notes vives escampades...

TELÓ

                        Desembre de 1960


Olga sola
1987
On es bada l'ona
1994
Fe eclesiàstica
Paraula: suprema vibració per al qui no és músic.


El Clown, a Quiriquibú, 1945-1962.
Quiriquibú
1968
Fregoli
La estructura interna de la
Hermandad de Campeadores
Hispánicos se caracteriza
por una Autoridad inflexible
en los principios y suave
en los procedimientos, una
Jerarquía armónica
en lo esencial y autónoma
en lo secundario, y una
Fraternidad cristiana
en todo...

Sí, sí,
però jo crec que l'únic
pedestal són les
sabates.


Cau de poemes, 1960
Espanya 1960
Mon record és com el vent
que m'empeny amb força blava
i s'endinsa lentament

De sobte aquest poema es desfigura

Mn rcrd s cm l vnt
q m'mpny mb frç blv
 s'ndns lntmnt.


Askatasuna, 1969-1970
Poema
1982
Placa de timbres
Com tu, com tu són les paraules. Tu, la lluna al meu pedestal. Imposar damunt la terra una presència real. ¿A quin vas està destinada la teva aigua? El pedestal d'una dona, la lluna, la seva casa aèria; el seu ventre, la seva casa de terra. Quina mirada més viva! La imatge absoluta de l'harmonia. La claredat de la mirada. La gràcia dels llavis i els ulls.


Or i sal, 1959
Al mirall
1988
Poema visual
1982
Poema visual
 
 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat