Segueix-nos al:            
 
 
 
OBRA. ACCIÓ

La poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s’inicià l’any 1944. Les primeres obres són molt experimentals. A partir del 1950 i fins al 1962 les obres esdevingueren temàtiques, més compromeses amb la realitat i de forma més tradicional. Paral·lelament, començà amb gèneres considerats parateatrals com els ballets, les accions espectacle i, a partir dels seixanta, els monòlegs de transformació, els strip-teases i les accions musicals. Un altre vessant conreat fou el guió de cinema.
1948 - 2001
Foc al càntir

Jo em despullo

i vosaltres us vestiu.


El cigne i l'oc, 1964
Poema
1990
El convidat
1997
Fi

El públic entra en una habitació plena de seients de tota mena d’estils i mides; els del mig estan ocupats per dos PERSONATGES que tenen oberta una guia de ferrocarrils i parlen d’horaris i de trens. El públic s’asseu. Pausa. Sona un timbre. Els PERSONATGES callen i se’n van per on ha entrat el públic, que s’ha d’aixecar per a donar-los pas. Torna a sonar el timbre. Entra una CRIADA i, com dirigint-se a algú invisible, diu: «Ja és aquí». Se’n torna. Per una porta, al fons de l’habitació, entra una NOIA, en vestit de carrer senzill, amb una mànega de jardí arrossegant. El públic s’ha aixecat de nou. La NOIA travessa dificultosament i se’n va per la porta de sortida. Pausa. La CRIADA entra amb un fanal japonès, travessa –amb la consegüent molèstia del públic- i se’n va per la porta del fons. Pausa. Es torna a obrir la porta i entra un MOSSO carregat amb caixes de xampany; s’obre pas, com pot, entre els assistents i se’n va per l’altra porta.

El públic esperarà que ocorri algun altre fet, però serà deixat en aquesta espera. A mesura que passi el temps es convencerà per ell mateix de tot el contrari.

Postteatre. Accions espectacle
, 1946-1962

 
Acció espectacle
1989
Record d'un malson
 
I

Des de la foscor absoluta l’escenari s’il·lumina. Fons blau. Cap a la dreta, una tauleta de nit. Tibat, al mig de l’escenari, un personatge, alt, de frac, amb barret de copa i els guants a la mà. Pausa. Entra per la dreta una senyora, tibada, en vestit de nit fosc i, del calaix de la tauleta de nit, en treu una banda vermella, que col·loca amb tota solemnitat al gran dignatari. La gran dignatària se’n torna igualment tibada. El personatge continua immòbil. La llum va agafant un to vermellós fins al color roig intens; després es va apagant gradualment fins a restar a les fosques.

II

L’escenari s’il·lumina. Fons gros. Immòbil al mig de l’escena, un clergue amb barret de teula i manteu. De sobte es despulla lentament. És una dona, una stripteasista que fa el seu número d’una manera rutinària, més aviat vulgar, tot ondulant els costats. Sota la sotana duu roba interior femenina de color violeta, amb les mitges negres. Quan s’ha despullat del tot resta immòbil i s’apaguen els llums.

III

L’escena s’il·lumina. Fons rosat. Al mig, un militar immòbil amb el pit ple de creus i medalles i amb la mà esquerra recolzada al sabre. Pausa. De sobte li van caient les condecoracions una per una. En caure-li l’última, baixa el

TELÓ

Striptease i teatre irregular
, 1966-1967
Pim-Pam-Pum

                                          A Pepa

 

Gran Leopold:

Crec en la teva bondat

il·limitada. També

m’han informat que quan

et vas retirar de la vida teatral

havies fet deu mil representacions

i t’havies canviat de vestit, almenys,

un milió de vegades;

i que la primera ciutat on vas actuar

fora del teu país va ser precisament

Barcelona, la meva ciutat.

Llavors jo encara hi havia de néixer.

Però no hi fa res.

Un dia et vindré a conèixer

perquè el teu art i la teva

alegria en algun lloc, ho sé,

m’esperen des de sempre.

Em deixaràs emprovar els vestits

i sobretot les perruques.

En algun punt del no-res

m’esperes, amb el clavell

immarcescible al trau,

per fer-me coneixedor,

per fi, del teu espectacle

i per pronunciar junts

la paraula carnaval.

 

Accepta aquesta elegia d’aplaudiments,

amic Frègoli, amic meu estel·lar,

i guarda’m la butaca dellà el Temps.

 

Poema sobre Frègoli i el seu teatre, 1965

Darrera transformació
1989
Comboi

Acció espectacle en un restaurant «self-service»


A       El públic entra, se serveix els plats, les postres i la beguda.

E       Li donen el pa, els coberts, etc., i li obren les ampolles.

I        Li controlen el menjar i li donen un tiquet.

O       Busca taula, s'asseu i sopa.

U       S'aixeca, paga el tiquet i surt.



Postteatre. Accions espectacle, 1946-1962.

Viatge inexplicable
1961-2008
El dia del profeta
1988
L'altre

El segador pren entre mans la falç.

En mira el tall.

La posa plana a terra i diu: Aquesta

falç no s’escantella mai.

El segador exposa la falç al batent del sol.

I la fa xiular en l’aire.

El segador passa el dit per la fulla.

Es mira la falç.

Torna a enlairar la falç i la sospesa.

Fa sonar l’acer. El segador fa lluir la falç al sol.



U no és ningú, 195O

El segador
Gener-febrer 1950
Das verfinsterne Blumenbukett

En travessar l’arc iris per dalt, va caure

i es va badar la crisma. Jo ja li deia

que hi passés per sota.

En travessar...
A Alain Milhaud
I

Abans de començar el primer temps el director demana a l'auditori que deixin buits tres seients situats en diferents indrets de la sala, i assenyala quins són.
II

Mentre l'orquestra es prepara per al segon temps, entren quatre pierrots de circ, alts, amb el vestit de color diferent. Els tres primers s'asseuen als seients buits i el darrer es queda dret en una banda. Durant l'execució del segon temps resten impassibles. El que s'està dret fa punta en un llapis amb una maquineta.
III

Acabat el segon temps, els clowna asseguts deixen un petit munt de confetti a la cadira i, darrera el que s'està dret, se'n tornen en filera. Alhora entren pel cantó oposat un noi seguit d'una noia i se situen a una certa distància l'un de l'altre, davant l'orquestra. Van amb vestit fosc. Ella porta un caçapapallones a la má. Ell es treu un joc de cartes de la butxaca dreta i, una per una, intenta ficar-les al caçapapallones, que la noia aguanta seriosa i immòbil (hi ha un moment que fa una rialla). La música del tercer temps comença amb la primera carta i acaba amb l'última. Després els jovens se'n tornen. En iniciar la sortida, el noi, que ara anirà al darrera, es treu de la butxaca interior un sobre vingut per correu i tot sortint es descorda la corretja del rellotge.

1964


Accions musicals, 
1962-1976
Concert, en tres temps, per a representar
1986-1989
El busca-raons


Aquest poema és una

empremta del meu pas.

 

                     Askatasuna, 1969-1970

Aquest...
Cent per tant, 1967
Camí
1998
Interior a l'interior

Per ser feliç, mortal, camina sempre

i oblida.

 

La clau a la boca, 1996

Epíleg
1991
Intermedi

Els mots corren a canviar-se

de vestit. Baixen els telons, i les bambolines

vénen de nou damunt els bastidors.

Els subjectes, els verbs i els adverbis,

ja vestits d’altra manera, tornen

a escena. Resta un grup

d’adjectius mirant pel

forat del teló.

 

El poema següent ara començarà.

 

                              Homenatge a Pompeu Fabra

 

Els ulls i les orelles del poeta, 1961

Entreacte

Aquest vers és el present.

 

El vers que heu llegit ja és el passat

—ja ha quedat enrera després de la lectura—.

La resta del poema és el futur,

que existeix fora de la vostra

percepció.

 

Els mots (Les paraules)

són aquí, tant si els (les) llegiu

com no. I cap poder terrestre

no ho pot modificar.

 

                          El saltamartí, 1969

El temps
1988
Kembo

Aquest és el camí

que serveix per passar

del poema anterior al següent.

 

 El cigne i l’oc, 1964
Pont
1969
Poema objecte
1988
Mapa en un mirall

La estructura interna de la

Hermandad de Campeadores

Hispánicos se caracteriza

por una Autoridad inflexible

en los principios y suave

en los procedimientos, una

Jerarquía armónica

en lo esencial y autónoma

en lo secundario, y una

Fraternidad cristiana

en todo...

 

Sí, sí,

però jo crec que l’únic

pedestal són les

sabates.

 

Cau de poemes, 1960

Espanya, 1960
1989
Objector

Travessa un burgès vestit de capellà.

Travessa un bomber vestit de paleta.

Jo toco una terra ben humana.

Travessa un manyà vestit de barber.

Menjo un tros de pa

i faig un traguet d’aigua

 

  Em va fer Joan Brossa, 1950

La guerra

Els banquers

Anunciació al Papa

El palau del naixement

Anunci als rics

La lògia de les finances

Els proletaris

Vivint bé

Els Mags d’Occident

Orgia de Marcinkus

Matança dels innocents

Fugida a l’Opus Dei

Presentació al Vaticà

El Banc Ambrosià i l’IOR

Xampany, torrons i neules

 

Amb la col·laboració de

CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA

 

Solstici d’hivern

 

La clau a la boca, 1996

Pessebre vivent (Quadres)
1996
Festival d'estiu de Barcelona, GREC 96

Les fulles caigudes obstrueixen el camí.

Imagino de ser el que no sóc.

Aquí m'estic ben quiet.

Procuro de no moure'm

i d'octupar el mínim d'espai.

Talment com si ja no hi fos.

El silenci és l'original, 

les paraules són la còpia.


Passat festes, 1993 - 1995
Fi del cicle
1988
Eclipsi
1991
Barrets
Els núvols: tres 

cardenals, quatre nuncis apostòlics

i vint-i-quatre prelats.


Els llamps: bombes

i metralla de Guernica.


El parallamps: l'Home.


Els ulls i les orelles del poeta, 1961
Tempesta
1969
Porró amb daus

Passa un obrer amb el paquet de dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula. 



Em va fer Joan Brossa, 1950

Passa un obrer

La cantatriu, immòbil, fa uns crits salvatges; el pianista, també immòbil, en fa l'eco amb la veu.
El nombre de crits d'ella augmenta i disminueix capriciosament. De sobte el pianista no contesta.
Estranyada, ella es tomba i insisteix dues o tres vegades sense resultat. El pianista resta impassible.
Finalment, la cantactriu se'n va despectivament per la dreta. En ser fora, el pianista repeteix l'eco.
Es treu els bigotis i somriu.


Concert irregular, 1967
Eco
1982
Poema visual

Tot poema
és una detenció,
ja que sostreu formes de la vida
per conservar-les en els versos.

Entra Pierrot duent posada
una casaca vermella. Entra
Arlequí amb un molinet de
cafè. Entra Pierrot amb un
braçat de figues de moro. Entra
Arlequí amb bigotis. Entra
Pierrot en vespa i s’allunya
carrer enllà.

Colombina tanca la finestra
i es retira, que els llamps
tant maten homes com dones.


Poemes de seny i cabell, 1977
Poema
1989
Solstici
1984-1988
Mutació

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.
Me’n vaig a dormir.
Això és tot.


Em va fer Joan Brossa, 1950
Un home esternuda
1986
Plat de plat

Draps negres cobreixen les parets,
el terra i el sostre.
Penja una cortina negra que arriba fins a terra.
Una velleta acosta un llumí
al bec d'un ocell.


Em va fer Joan Brossa, 1950
Representació

A David i Roser Mackay

A la dreta del poema, un sofà
marró. Al mig del poema,
Pierrot estirat damunt els versos.
Travessa el poema Arlequí amb
un colom negre a la mà.
Entra al poema Colombina
i arrenca del sofà dotzenes
d'agulles de fer mitja.

Se'n va.


Poemes civils, 1961
Poema amb fons negre
1969
Conjur

Fons verdós. Per la dreta entra una stripteasista en vestit de carrer. De cada peça que es va traient, en cauen cartes de bastos. En tombar-se per sortir es veu que duu a l'esquena una carta de joc vista de dors.


Strip-tease i teatre irregular, 1966-1967
Strip-tease català
1986
Poema objecte
1989
Ballet

 

I

Fons negre. Pas seul d’unes cames que es destaquen en blanc.

II

Cortina blava.

III

Fons negre. Gran foguera al mig de l’escena.

Teló




Normes de mascarada. Ballets, 1973.

Ballarina al nord
 
 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat